Resultats de la cerca
Es mostren 4621 resultats
Ouyang Yuqian
Teatre
Dramaturg i director xinès.
Un dels fundadors del teatre d’estil occidental Autor d’una versió moderna del drama poètic El ventall de flor de préssec , de Gong Shanren 1648-1718, i de la peça Flor de préssec i la noia , sobre l’amor de dos joves a la Xina antiga
escola de París
Grup de filòsofs que professaren a París al segle XIV, conegut també com a escola de Buridan pel fet que Jean Buridan en fou el representant més destacat.
Sovint qualificada com a nominalista, per l’influx que rebé de Guillem d’Occam, té també elements tomistes i escotistes Preocupada per qüestions de física, i sobretot pel problema de l' ímpetu , fou precursora de la física moderna i del principi d’inèrcia per ella formulat
Christoph von Stadion
Filosofia
Cristianisme
Bisbe i humanista alemany.
Doctor en dret a Ferrara, fou canonge 1507, degà 1515 i bisbe 1517 d’Augsburg Adversari de Luter, dugué a terme una obra de pacificació entre catòlics i luterans Amic d’Erasme, propagador de la Devotio Moderna, treballà incansablement pel millorament espiritual, cultural i moral del clergat
Santa Maria de l’Aranyó (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església és al petit nucli de l’Aranyó, presidit pel seu castell No se’n tenen referències històriques, però és probable que ja existís en època romànica, ja que l’indret és documentat des de l’any 1045 1044 L’edifici actual és d’època moderna
Théophile Alajouanine
Medicina
Metge francès.
Professor de la clínica neurològica de la Salpétrière de París 1947-60, ha estat donat el seu nom a l’associació d’una simptomatologia pseudotabètica i d’una espondilitis síndrome d’Alajouanine-Françon La seva collaboració en el progrés de la neurologia moderna ha estat molt important
Fuad Paixà
Història
Estadista turc.
Fou cinc vegades ministre d’afers estrangers, delegat de l’imperi a la conferència de París 1851, president del consell de reforma Tanzimat i gran visir 1861-66 Partidari de l’occidentalització, és l’autor de la primera gramàtica moderna del turc Kavaid-i Osmaniye , 1851
CIAM
Arquitectura
Sigla dels Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna, entitat fundada el 1928 a La Sarraz (Suïssa), on tingué lloc el primer congrés.
Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’enfrontament…
arada enfondidora
Agronomia
Arada moderna, especialment resistent i robusta, emprada per a obrir solcs de gran profunditat (30 cm i més) i relativament estrets.
Federico Zandomeneghi
Dona pentinant-se , de Federico Zandomeneghi
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor italià.
Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de…
cuina
cuina típica valenciana
© Fototeca.cat
Arquitectura
Estança de la casa on hom prepara i cou el menjar.
La disposició tradicional a la casa rural consta de llar de foc a terra, central amb cúpula o de racó o paret amb faldar, voltada de bancs o amb banc escon, sovint de respatller alt i movible, totalment o en part, que serveix de taula La llar o foguer té rodafoc, que no deixa escampar la cendra, capfoguers per a sostenir la llenya, amb ganxos per a l’ast, clemàstecs senzills o múltiples per a penjar-hi les olles i sovint un pagès giratori per a atansar el plat als individus que hi seuen al voltant A la vora del foc hi ha el bugader, cossi de pedra, enfonsat a la paret i que sobresurt a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina