Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…
Filtració glomerular
Fisiologia humana
La sang que aflueix als ronyons és sotmesa als glomèruls a un procés de filtració que consisteix en el traspàs de substàncies de la sang a l’espai urinari aquest és el primer pas de l’elaboració d’orina Per tal que aquest procés es realitzi, les substàncies que es filtren han de travessar la membrana glomerular , és a dir, la capa de cèllules i substàncies que separen l’interior dels capillars sanguinis, o espai intracapillar, de l’espai comprès entre els capillars i les parets de la càpsula de Bowman, o espai urinari El procés de filtració s’efectua, per tant, quan les substàncies de la sang…
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
trímer
Química
Nom que hom dóna als oligòmers constituïts per tres molècules d’un monòmer.
docosà
Química
Hidrocarbur acíclic lineal saturat de molècules amb vint-i-dos àtoms de carboni.
biotransformació
Biologia
Farmàcia
Biodegradació, referida especialment a la conversió de molècules tòxiques en altres d’innòcues.
alquí
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç triple.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè
alquè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç doble.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie olefínica olefina Els alquens, de fórmula general C n H 2 n , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - è i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del doble enllaç Per excepció, el més simple dels alquens és anomenat etilè
alcadiè
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules dos enllaços dobles.
Quan aquests dos enllaços estan separats per almenys un carboni saturat com, per exemple, en el 2,5-heptadiè CH 3 CH=CHCH 2 CH=CHCH 3 , les propietats dels alcadiens són les generals de la sèrie olefínica olefina Manifesten, però, propietats especials els alcadiens anomenats allens , en els quals els dos enllaços dobles parteixen d’un mateix carboni, i els pertanyents al grup dels diens conjugats , en els quals els esmentats enllaços parteixen de carbonis contigus
maltasa
Bioquímica
Enzim hidrolitzant de la maltosa, que la transforma en dues molècules de glucosa.
També hidrolitza la sacarosa És present, juntament amb la lactasa, en el suc intestinal i en els llevats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina