Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
Nicolau Manent i Maurant

Nicolau Manent
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de nombroses obres…
,
Josep Antoni Maseras Sala
Motociclisme
Pilot de motociclisme i dirigent esportiu.
Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt Guanyà el primer Gran Premi del Ralli de 1000 km 1953 i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys Obtingué la medalla d’or del Ralli Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough Regne Unit, Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó…
Valeri Serra i Boldú
Valeri Serra i Boldú
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista.
Vida i obra S’establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d…
,
Pere Joan Sala
Història
Capitost remença de tendència extremista.
Secundà Verntallat durant la guerra contra Joan II a favor de la causa reialista fou present en la defensa de la Força de Girona 1462 Acabada aquesta, des del 1481, es distancià de Verntallat i es decantà cap a una política de violència davant la ineficàcia de la política de compromís de Ferran II Inicià el 1484 la segona guerra remença amb la derrota de la host reial a Mieres 22 de setembre, on havia anat per executar els béns dels remences morosos Gràcies a la victòria i a persuasius arguments demagògics, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a la Garrotxa, les Guilleries, el …
Les gomfil·lals i les patel·larials
Les gomfillals Són líquens de tallus crustaci, típicament portadors d’hifòfors òrgans pedunculats que formen espores asexuals, amb apotecis dotats d’excípul ben diferenciat i d’ascs fissitunicats, no amiloides, amb espores hialines normalment septades D’afinitat principalment tropical, arriben al nostre país un parell de representants integrats a la família de les gomfillàcies Gomphillaceae Tenen tallus crustaci amb algues clorococcals i apotecis negres, amb marge propi biatorí els ascs, cilíndrics i bitunicats, octosporats, amb l’àpex poc engruixit les paràfisis, filiformes, ramificades i…
La Revista Blanca
Publicacions periòdiques
Revista de sociologia, ciència i art que feren aparèixer Joan Montseny (Federico Urales), Teresa Mañé (Soledad Gustavo) i Frederica Montseny a Barcelona (1 de juny de 1923 a 15 d’agost de 1936), primer quinzenal i a partir del 15 de novembre de 1933, setmanal.
Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una regular…
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…
Pere Gabriel i Sirvent
Historiografia
Historiador.
Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993 Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític Collaborador de les revistes L’Avenç i Recerques des dels primers números i d’altres com Randa , Estudios de Historia Social i Historia Social Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes collaboracions en obres collectives El moviment obrer a Mallorca 1973, Joan Peiró Escrits, 1917-1939 1975, Escrits polítics de Frederica Montseny 1979, El anarquismo en…
En Baldiri de la costa
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 101 min., dirigida per Josep Maria Font i Espina.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Joaquim Muntañola GUIÓ José María Ricarte, Francesc Pérez-Dolz, Antonio Isasi-Isasmendi, JMFont Espina FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eatmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Àngels Grau, Joan Pallejà MÚSICA Joan Duran i Alemany INTERPRETACIÓ Joan Capri Baldiri, Alícia Tomàs, Pilar Velázquez, Carles Saldaña Alady , Maria Matilde Almendros, Luis Ciges, Montserrat Julió, Joan Fernández, Ángel Álvarez ESTRENA Barcelona, 12071968, Madrid, 07081972 Sinopsi Baldiri, un pagès de la…
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina