Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
Antonio Díaz Salas
Golf
Jugador i entrenador de golf.
El 1922 arribà a Catalunya procedent de Múrcia, i l’any 1935 es convertí en el primer jugador professional del Club de Golf Sant Cugat Acabada la Guerra Civil, juntament amb un grup de socis encapçalat per Genaro de la Riva Ruiz, participà en la reconstrucció del camp de golf de Sant Cugat, que havia quedat malmès durant el conflicte Creà una escola d’entrenadors al mateix club Rebé la medalla al mèrit en golf 1939
José Cristo Vázquez
Futbol
Futbolista.
Extrem, la temporada 1969-70 fitxà pel Sabadell, provinent del Betis, equip on es formà Amb l’equip vallesà jugà tres temporades a primera divisió i una a segona 1972-73 i formà part de l’equip que, per primera i única vegada en la seva història, participà en una competició europea, la Copa de Fires 1970 Després passà al Múrcia, l’Elx i el Salamanca, tots a primera, i finalment al Palència Fou internacional sub-23
Raquel Corral Forment
Futbol
Futbolista.
Jugà amb el RCD Espanyol 2000-07 A mitjan temporada 2007-08 fou cedida a l’Apollo Properties Murcia, a continuació retornà a l’Espanyol i la temporada 2010-11, després de tenir una greu lesió, fitxà pel Cerdanyola Amb el conjunt blanc-i-blau guanyà dues vegades la Copa de Catalunya Amb la selecció catalana obtingué el Campionat d’Espanya en les categories sub-14 2004, sub-16 2005 i sub-18 2006 Ocupa la demarcació de davantera
Josep Ferran Rovira Sáenz
Futbol
Futbolista.
Extrem, ingressà al primer equip del Centre d’Esports l’Hospitalet la temporada 1961-62 i, al gener del 1963, fitxà pel Real Madrid, que el cedí fins a l’acabament d’aquella temporada al Plus Ultra i, seguidament, al Màlaga 1963-64, el Múrcia 1964-65 i el Mallorca 1965-66 La temporada 1966-67 passà a la plantilla del primer equip madridista Posteriorment fitxà pel Calvo Sotelo 1967-71 i l’Elx 1971-72
Guillem de Canet
Història
Senyor de Canet i de Vilanova de Raó.
Fill de Ramon II de Canet Confirmà i augmentà diverses vegades les franqueses de les seves senyories, particularment abans d’anar-se'n a l’expedició contra els musulmans de Múrcia 1265 Participà en les lluites feudals contra Guillem VI, vescomte de Castellnou 1275, que obligaren l’infant Pere a intervenir Més tard serví Jaume II de Mallorca i signà com a testimoni l’acta d’homenatge retut per aquest a Pere II de Catalunya-Aragó
cora de Tudmir
Història
Territori autònom d’Al-Andalus sorgit el 713 com a resultat del pacte de capitulació (‘ahd) estipulat entre ‘Abd al-Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr i el comte duc Teodomir.
Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del segle IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València
cap de Palos
Promontori de la costa mediterrània de Múrcia a l’E de Cartagena.
Constitueix l’extremitat de la petita península que limita a migjorn la mar Menor
Archena
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, al NW de la capital.
Situada a la Vega del Segura, té ramaderia Interessant necròpolis ibèrica
San Pedro del Pinatar
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, al N del Mar Menor.
Port pesquer Hi és important la indústria alimentària i de la construcció Centre turístic platges i d’interès ecològic per les seves salines, on hi són habituals els banys de fang
iber | ibera
Història
Individu d’un poble preromà estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una ampla faixa litoral que encloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia.
Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i celtibers de la resta de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina