Resultats de la cerca
Es mostren 2783 resultats
humus cru
Geologia
Matèria orgànica no gaire descomposta, de natura àcida i quasi sempre fibrosa.
arcà
Suposat gran secret de la natura que els alquimistes cercaven de descobrir.
llei
Regla universal a la qual són subjectes els fenòmens de la natura.
cicle biosfèric
Esquema del cicle biosfèric del nitrogen
© Fototeca.cat
Ecologia
Cicle que completa un element químic o un compost a la natura.
Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni l’àtom de…
òxid de ferro (III)
Química
Tecnologia
Sesquiòxid molt abundant a la natura (el rovell n’és un hidrat).
Hom l’obté per calcinació del sulfat ferrós, i aleshores és utilitzat, amb diferents noms colcòtar, vermell d’Anglaterra o vermell de Venècia , per a polir el vidre o les armes l’hidròxid corresponent és un precipitat vermellós
rocalla
Art
Obra arquitectònica que imita les roques i els productes de la natura.
Fou molt difosa en les grutes que adornaren els jardins a partir del manierisme
ciliar
Anatomia
Relatiu o pertanyent a les pestanyes; de la natura de les pestanyes.
colostomia
Establiment quirúrgic d’una obertura artificial en el còlon, anus contra natura.
col·ligatiu | col·ligativa
Física
Que depèn del nombre de molècules presents, però no de llur natura.
La pressió d’un gas és una propietat colligativa
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme