Resultats de la cerca

Aquesta església és l’antiga parròquia de la vila de Miravet, que fou de patronat de l’orde del Temple i des del 1317 de l’orde de l’Hospital És situada al peu del castell, fora del recinte L’edifici actual, d’estil barroc, fou construït damunt d’un de més antic al segle XVII, amb la collaboració econòmica del castellà d’Amposta Després de la Guerra Civil Espanyola es construí una nova parròquia a la zona baixa del poble Les primeres referències sobre l’església parroquial de Miravet són del segle XII Entre els anys 1153 i 1158 se signaren dues concòrdies entre el…

Esmentat ja l’any 866 i el 899, des del 919 consta com a dependent de Sant Hilari Sacalm, i des del 1150 la seva parròquia Sant Mateu era filial de la de Sant Hilari Des del segle XIII formà part del terme de Montsoriu Formà parròquia independent a la fi del segle XIV L’església, bàsicament romànica, fou reformada el 1619 i el 1890

Antiga capella o parròquia del terme d’Alella desapareguda al final de l’edat mitjana, i de la qual no resten testimonis materials Un document del 1067 parla d’una finca a Alella en terme de Santa Susanna, i el 1104 és esmentada com a parròquia Les seves notícies es perden al segle XIII, i segurament va desaparèixer arran del despoblament de la baixa edat mitjana

Petit edifici romànic tardà d’una nau i absis rodó a l’interior i poligonal a l’exterior, fou modificat en època gòtica Conserva diversos elements esculpits destacables Els Cervelló la feren alçar al segle XII, a prop, però ja fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls Fou parròquia independent entre els segles XII i XIV i després sufragània de la de Fiol

La parròquia Sant Andreu és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona L’església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del segle XVII, a la de Corts El castell de Mata és esmentat al començament del segle XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà

L’antiga parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, avui en estat ruïnós i coberta de vegetació, és situada als afores del poble, prop del cementiri vell, dins una propietat dita la Rectoria Vella Aquest primitiu temple parroquial, que no estava ja en gaire bon estat al segle XIX, fou substituït llavors per l’actual església de Sant Andreu, situada al bell mig de la població, i des d’aleshores resta com a capella de cementiri El topònim apareix documentat al segle X com a Valíem Gregoriam , el qual, segons alguns investigadors, té el seu origen en el nom de Gregori, persona que…

Situada dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Fonollosa Segurament que molt aviat tingué la categoria de parròquia, que encara conserva El lloc de Fonollosa és documentat des del 955 Funiliosa , mentre que l’església apareix citada el 1081, i abans del 1154 figura com a parròquia Tenia un altar dedicat a Santa Maria el 1397 L’edifici actual no respon a una edificació romànica

El topònim Nefiac és documentat des del segle X La parròquia, i per tant la seva església, es consigna l’any 1149, en què Gausbert, abat de Cuixà, donà en feu a Artau de Castellnou tot el que posseïa a la parròquia de Nefiac L’edifici actual és essencialment una construcció barroca aixecada a la primera meitat del segle XVIII, que no conserva vestigis de l’anterior església romànica

Aquesta església és al petit nucli de Montcortès, prop del castell És un edifici del segle XVI que és probable que tingui orígens altmedievals Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sedó En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 es confirma la subjecció a la canònica de la parròquia de Sedó i de les seves sufragànies, una de les quals devia ser la de Montcortès

Parròquia del poble de Puiggròs, situat al nord de la comarca El lloc i el castell de Puiggròs són coneguts des de l’any 1190, però no es tenen notícies de l’església fins a la visita pastoral de l’any 1361, en què consta que l’església de Puiggròs era llavors sufragània de la parròquia de Santa Maria de Juneda L‘església fou refeta al segle XVIII