Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Viladecavalls Tingué categoria parroquial, que conserva en el nou emplaçament de la Colònia Jorba El lloc és documentat des del 965, i l’església apareix citada el 1063 el 1067 la trobem com a parròquia El 1092 trobem una donació per a l’obra de l’església, però l’edifici de l’antiga parròquia no conserva res de l’època romànica

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a la parròquia de Santa Maria, al lloc d’Orriols No degué passar de capella rural El lloc d’Orriols i l’església apareixen esmentats el 1093 com a Sant Pere de Juríols a la parròquia de Santa Maria d’Oló el 1175 torna a ser citada Fora possible que l’actual edifici, sota l’arrebossat, conservés una gran part de la construcció romànica

Aquesta església es trobava situada dintre l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Caraüll, encara que avui el seu antic terme parroquial forma un enclavament del municipi de Muntanyola, al sector oriental del d’Oristà, al qual estigué sempre vinculat Durant un període tingué funcions parroquials per passar a ser sufragània de la parròquia de Sant Andreu d’Oristà El castell d’Oristà apareix documentat l’any 1908, quan Durable i la seva muller Alda vengueren a Adrover i la seva muller Tructelda una peça de terra situada al comtat d’Osona, al castell d’Oristà El lloc de Caraüll i l’…

Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050, on es diu…

La vall d’Horta — Orta en els documents medievals—, situada en un bell i fèrtil paratge del NE de la ciutat, entre la serralada de Collserola, el turó de la Peira i els serrats de la Rovira, s’esmenta, per primera vegada, l’any 965 es tracta d’una escriptura de donació atorgada per Ataülf, levita, i els preveres Guifré i Joan, a favor de l’església de Sant Miquel de Barcelona, al terme de Selvià, in valle Orta Els documents del segle XI, a més, esmenten un petit nucli de població, d’origen probablement ben antic efectivament, l’any 1050, un conjunt de béns —cases, terres, vinyes, un verger,…

Existia ja el 1152 i perdé l’autonomia al s XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló Formà terme o quadra autònoma als s XIII i XIV Modernament es conegué per Sant Pere de les Roques

Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell Prop de l’església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al segle XVIII, hi hagué l’antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació Tingué per sufragània l’església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d’Aguilar de Segarra Bages Dels segles XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies

Comparteix amb el comú de Canillo, des del 1672, el terreny de la Concòrdia i el producte de l’arrendament del territori mitger conegut per la solana d'Andorra, dins la qual li pertany el territori del Pas de la Casa, on hi ha el pas fronterer amb l’Estat francès i un important centre d’esquí Dins el terme hi ha l’estany d’ Engolasters i la central hidroelèctrica de les Forces Hidràuliques d’Andorra FHASA, com també les dues emissores radiofòniques installades a Andorra Ràdio Andorra i Ràdio de les Valls La immigració i el turisme han estat els factors decisius del gran…