Resultats de la cerca
Es mostren 13638 resultats
ullet
Indústria tèxtil
Forat guarnit de vidre o de porcellana que hi ha en una de les cares laterals de la llançadora pel qual passa la trama.
irradiació
Lingüística i sociolingüística
Fenomen semàntic segons el qual el nom d’un objecte passa a denominar uns altres objectes que tenen algun tret comú amb el primer.
Així, roda de carro, de proa, etc
pas d’un astre pel meridià
Astronomia
Instant en el qual, per a un observador situat en un lloc de la superfície terrestre, l’astre passa exactament pel meridià del lloc.
La determinació del pas de certs estels pel meridià d’un lloc és emprada per a efectuar determinacions horàries i també per a resoldre problemes d’astronomia de posició Els instruments que hom fa servir per a efectuar aquesta determinació són principalment la ullera de passos o ullera meridiana i l' astrolabi
coll de sa Gran Mola
Coll (343 m alt.) de la serra de Tramuntana (Mallorca), dins el terme d’Andratx, per on passa la carretera d’Andratx a Estellencs.
baronia de la Granadella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (s XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
canalet
Tecnologia
Oficis manuals
En els molins de vent, conducte de fusta per on passa el gra des de la tremuja fins a l’ull de la mola.
forat del botaló
Transports
Forat rodó fet a l’orla de la proa d’una barca de mitjana, a la banda d’estribord, per on passa el botaló.
aleró
Agronomia
Al País Valencià, llom de terra que hom fa als camps de regadiu per tal de separar els reguerons per on passa l’aigua.
A diferència del crestall, deixa en comunicació, per un dels seus extrems, els dos solcs que separa
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’escintillació
falla de transformació
Geologia
Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.
Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques