Resultats de la cerca

Concorregué amb Efecte de pluja a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1891, en la qual obtingué diploma honorífic Es formà a Llotja 1889-1895, on els anys 1893 i 1894 assolí brillants qualificacions El 1894 viatjà a París, on pintà sota la influència impressionista Compartí el taller un temps amb Ricard Urgell La seva obra més ambiciosa foren els murals de la desapareguda Maison Dorée de Barcelona 1903

Deixeble de Llotja i de Fèlix Mestres Participà en la Cinquena Exposició Internacional de Barcelona 1907 El 1913 exposà al Faianç Català, de Barcelona Especialitzat en temes religiosos, pintà a la catedral de Barcelona i a Santa Maria del Mar La seva obra L’orgue de la parròquia 1915 es conserva a Maricel Fou secretari d’ambaixada a Sofia Bulgària El seu pare, Manuel Llopis , llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic

Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Format dins l’ambient de l’escola llombarda, rebé l’influx de Giorgione i s’incorporà a la cultura figurativa veneciana, dins la qual continuà les experiències sobre els efectes de la llum Tobies i l’àngel Galleria Borghese, Roma, Transfiguració Galleria degli Uffizi, Florència Pintà nocturns i paisatges crepusculars que, malgrat la seva inspiració poètica, fan pressentir Caravaggio Maria Magdalena National Gallery, Londres, Sant Mateu i l’àngel Metropolitan Museum, Nova York

Format a Llotja i amb Gustave Courtois a París, on s’establí Participà a salons de París, Molins, Angers i Lió i obtingué diversos premis Correcte i anecdòtic, hom destaca els seus nus i els seus retrats El seu germà Tomàs Sala i Gabriel Guissona, Segarra 1857 — Barcelona 1952 pintà a l’oli, a l’aquarella i féu miniatures sobre vori establert a París, collaborà des d’allà a L’Esquella de la Torratxa

Estudià a Tolosa Llenguadoc i a París Guanyador del premi de Roma el 1727, hi anà i s’hi establí definitivament Cal destacar-ne les obres Caront travessant les ombres de la llacuna Estígia Musée du Louvre, Missa de Sant Basili església de Santa Maria degli Angeli, Roma i Sant Benet ressuscitant el fill d’un jardiner església de Santa Francesca Romana, Roma Pintà també retrats Benet XIV , Musée Condé, Chantilly i natures mortes

Es formà a Sevilla, on el seu pare feia de mestre nacional Viatjà per França i per Bèlgica A vint anys tornà a Barcelona A la seva època fou considerat com el millor cartellista català Guanyà el segon premi a l’Exposició Internacional del 1929 i el primer a la Fira del Llenguadoc 1932 Féu el cartell del centenari de Goya Pintà l’absis de l’església de l’Ametlla del Vallès

Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou

Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el plafó dret del…