Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
cesalpínia
Fruit de la cesalpínia
© C.I.C - Moià
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts inermes o espinosos, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles caduques bipinnades i flors vistoses de color taronja, vermell o groc, disposades en panícules o raïms..
Pròpia de la zona tropical i subtropical, algunes espècies tenen un interès econòmic o ornamental
mussitació
Patologia humana
Moviment dels llavis simulant la paraula en veu baixa.
Sovint associada a la demència precoç, és també pròpia de les allucinacions o els deliris crònics
francoamericà | francoamericana
Història
Dit dels canadencs de parla francesa que al s XIX s’establiren als EUA (fonamentalment a Nova Anglaterra).
Una part dels descendents dels francoamericans conserven actualment la llengua francesa i tenen una literatura pròpia
hematofàgia
Patologia humana
Nutrició a base de sang.
És pròpia d’alguns paràsits de l’home xinxes, puces, polls, etc i d’altres animals
asarina
asarina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les escrofulariàcies, pilosa, viscosa, de fulles reniformes i oposades i flors d’un blanc groguenc, estriades de rosa, oloroses.
Pròpia de les roques silícies de la muntanya mitjana, és també conreada algun cop en jardineria
lotus
Lotus
Bibliotheca Alexandrina (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les nimfeàcies, perenne, rizomatosa, de fulles peltades i orbiculars de 20 a 50 cm i de flors blanques.
Pròpia d’Egipte, de l’Àfrica tropical i d’Àsia, es troba en alguns estanys de jardí
mussaca
Mussaca
© Irabel8 / Dreamstime.com
Gastronomia
Menja a base de capes d’albergínia, tallada a rodanxes i fregida, alternades amb capes de carn, picada i assaonada, de vedella o de be o d’una barreja de totes dues, cuita al forn.
És pròpia de la cuina àrab i molt difosa a Turquia i Grècia N'existeixen diferents variants
cherokee
Lingüística i sociolingüística
Llengua indígena d’Amèrica del Nord, de la família iroquesa, amb la qual presenta divergències importants.
Posseeix una escriptura pròpia d’ençà del 1820, que fou feta una adaptació de l’alfabet llatí
fórmula deprecativa
Cristianisme
Fórmula sacramental expressada en forma d’oració, en contraposició a la fórmula enunciativa.
És més pròpia de les Esglésies orientals, mentre que le segona ho és de la litúrgia romana
comtat de Serra i Sant Iscle
Història
Títol concedit el 1891 a Robert Robert i Surís
, sobre propietats que tenia a Serra de Daró i Sant Iscle d’Empordà, al Baix Empordà.
El 1928 i a petició pròpia, li fou canviada la denominació per la de marquesat de Serralavega