Resultats de la cerca

El tema central de la seva obra, de caràcter realista, és la intellectualitat russa, la crisi del populisme i el naixement del marxisme rus Cal destacar les novelles V tupike ‘Sense sortida’, 1895, Na povorote ‘En una cantonada’, 1902 i K žizni ‘Vers la vida’, 1909 Escriví també Zapiski Vrača ‘Notes d’un metge’, 1941

Rebé el primer premi de realització en vídeo Estudiants del Nord de Califòrnia pel curtmetratge Search Enlightment 1985, del qual fou coautor del guió, director i actor principal Ha dirigit també els curtmetratges Els tres alpins 1992 i Un dia en la vida de Ulises Casebier 1993-1994 L’any 2002 estrenà el llargmetratge Dripping , el qual rebé una menció especial del jurat del Festival Internacional de Cine de Comèdia de Peníscola Ha estat guionista de diversos textos dramàtics, promocionals, documentals, infantils, concursos i entreteniments, i president de l’Associació Valenciana de Directors…

Oficial de la marina francesa, viatjà sovint a l’Orient, i traduí en les seves obres una visió impressionista d’aquest món exòtic i les seves experiències personals Cal esmentar-ne Aziyadé 1879, Pêcheur d’Islande 1886, Madame Chrysanthème 1887, Ramuntcho 1897 i La hyène enragée 1916

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Formada a l’Escola Massana 1960-66, a l’Escola del Treball 1966-69, a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1971 i a la Facultat de Belles Arts, on es doctorà amb la tesi La influència de Joan Miró en la ceràmica contemporània espanyola 2006, treballà amb Llorens Artigas i Angelina Alòs Partí d’una tradició terrissaire catalana, d’arrel medieval, per evolucionar i ajudar a desenvolupar la creació ceràmica contemporània Començà a exposar l’any 1966, activitat que ha continuat individualment i collectiva Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes…

Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda  La residencia 1969, Narciso Ibáñez…

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

Collaborà en diverses publicacions barcelonines com El Borinot 1924, La Jornada Deportiva 1924 i el Xut 1925 Tenia un estil agressiu i signava amb el pseudònim de Gripau Durant la Segona República esdevingué un dibuixant popular per mitjà del Mundo Deportivo 1929-33, El Diluvio 1933-36 i L’Esquella de la Torratxa En aquest període dissenyà també plafons de ferro forjat per a decorar els locals del Mundo Deportivo

Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio