Resultats de la cerca

Fou alumne del Collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional del 1937 Governador civil de Conca 1937-39, encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué 1947 una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi

El 1541 arribà a Mallorca com a soldat de la tropa de Carles V dirigida contra els corsaris Després de la desastrosa campanya, tornà a Mallorca i s’hi féu ermità Ordenat sacerdot, residí, amb altres sacerdots ermitans, a l’antic collegi de Miramar, dins el terme de Valldemossa, durant prop de quaranta anys Fou conseller espiritual de Jeroni Nadal i de Caterina Tomàs

El 1819 s’installà a Madrid, però el 1821 es traslladà a Barcelona, on exercí de professor d’idiomes Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822 Residí també a Maó Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas 1836 i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany en La España Católica 1857

Milità a la Joventut Republicana de Lleida i fou diputat a les corts 1931 i al parlament català 1932 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Durant la guerra civil fou nomenat fiscal del Tribunal de Cassació de Catalunya, però, allèrgic a les imposicions governamentals i molt vinculat per amistat amb Manuel d’Irujo, dimití S’exilià el 1939, i després residí temporades a França i a Barcelona

De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624

D’ascendència materna espanyola, residí a Mallorca vint-i-nou anys Conreà la pintura a l’oli, el gravat i la litografia, i pintà ceràmica Donà una visió de Mallorca molt personal Exposà a Palma, Madrid, Nova York, etc Era colleccionista i tenia obres d’El Greco, Velázquez i Goya la collecció de gravats que tenia d’aquest és avui al Museo del Prado

De l’orde franciscà Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i investigà i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer 1913 i Visionarios, beguinos i fraticelos catalanes siglos XIII-XV 1930

Residí a Sarral Conca de Barberà Per encàrrec de la generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya, exemple pur de la influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Cristòfor de la parròquia barcelonina de Sant Miquel Museu Nacional d’Art de Catalunya

Anà de petit a l’Havana, on estudià amb F Úbeda Més tard fou deixeble de R Revagliatti i Anselmo López El 1874 estrenà la sarsuela El sombrero de Felipe II Actuà com a violinista a Europa i Amèrica residí a Madrid on tocà a l’orquestra del Teatro Real, a Colòmbia i a Cuba Deixà l’òpera La esclava , sarsueles i obres per a piano i simfòniques