Resultats de la cerca

Estudià lleis i s’uní a Céspedes en la revolta contra els espanyols Demajagua i Grito de Yara, 1868 Redactà la primera constitució de la República Cubana 1869 i, després d’actuar a Camagüey, el 1870 es posà al capdavant de les tropes rebels, a desgrat de les seves divergències amb Céspedes Morí en acció de guerra i fou substituït per Máximo Gómez

Els seus escrits es mouen dins l’àmbit del realisme socialista La seva obra més coneguda és Železný kruh ‘El cercle de ferro’, 1927-32 Cal esmentar també Chceme žít ‘Volem viure’, 1933, Rytíri a lapkové ‘Cavallers i bandolers’, 1940, obra històrica sobre l’època de Venceslau IV, i Česká Bouré ‘La tempesta bohèmia’, 1948, drama sobre la revolta hussita

Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843

Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega

Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat

Fou president del consell de Castella 1565, inquisidor general 1566, cap del consell d’estat i del consell privat Bisbe de Sigüenza 1566, fou nomenat cardenal el 1568 Aconsellà una política moderada als Països Baixos, en contra de l’opinió del duc d’Alba, però preconitzà la publicació d’un decret 1566-1567 que provocà la revolta dels moriscs 1568-1570

En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat

Oficial expulsat de l’exèrcit, fou redactor del diari barceloní “El Republicano”, des del qual, el 1842, a l’inici de la revolta contra Espartero, preconitzà que la milícia elegís una comissió revolucionària Elegida així la Junta Popular Directiva Provisional, en fou un dels membres més destacats Molt aviat els sectors més moderats destituïren la junta, i Carsy fou enviat a l’exili

Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra ibn Ǧaḥḥāf, el qual substituí en el govern de la ciutat Restituït ibn Ǧaḥḥāf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta'īn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per ibn Ǧaḥḥāf al rei de la taifa de Saragossa

Separat de l’exèrcit per les seves idees republicanes 1877, hi fou readmès i passà a la reserva 1883 D’acord amb Ruiz Zorrilla, es revoltà a Madrid a favor de la República 1886 però, un cop fracassada la insurrecció i abandonat pels seus soldats, fou empresonat i condemnat a mort Indultat, fou deportat a Fernando Poo i, més tard, a Melilla