Resultats de la cerca

Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors

El 905 consagrà l’església de Sant Jaume de Frontanyà, erigida en la seva propietat, i la de la Quar Assistí al sínode de Barcelona del 906 i a l’entronització del bisbe Guiu de Girona el 907 El 911 al concili de Fontcoberta Narbona presentà queixa contra el bisbe Adolf de Pallars pel fet d’haver pres, vint-i-tres anys enrere, la jurisdicció del Pallars i part de la Ribagorça al bisbat d’Urgell La darrera actuació és del 914, quan, juntament amb el bisbe Adolf i amb permís del comte Sunifred d’Urgell, uní a Sant Serni de Tavèrnoles cinc petits monestirs fracassats

Era fill de Ramon I de Pallars i Ribagorça Estigué casat amb Goldregot, filla de Miró II de Cerdanya, i fou sens dubte sota la influència d’aquesta, alhora influïda pel comte Borrell II de Barcelona, que el comtat de Pallars passà definitivament al cantó dels comtats catalans orientals, fet que determinà, vers la fi del segle X, la desaparició definitiva de la llengua basca pallaresa i de la llengua romànica pallaresa a benefici del català Els tres primers foren conjuntament comtes, almenys des del 963 els dos primers i des del 966 el tercer, després d’uns quants anys de regència…

Agregat el 1955 al d’Areny de Noguera, que rebé el nom de l’antic castell de Cornudella , desaparegut, que era al cim de la serra de Cornudella 1207 m alt, contrafort meridional de la serra del Cis, que entre el coll del Vent i la serra de Berganui forma l’acinglerat vessant dret de la vall de la Valira de Cornudella La capitalitat fou detinguda pel poble de Ribera de Vall Uns altres nuclis són els pobles de Sant Martí de Sas, el Sas, Puimolar i Suerri els despoblats d’ Iscles, Soperuny, Tresserra, Vilaplana i la Plana Dins de l'antic terme hi ha un conjunt megalític d'època neolítica

El poble de Capella és situat a la riba dreta de l’Isàvena poc abans de la seva confluència amb l’Éssera Els inicis de la història de Capella van units als de la serra del Castell de Llaguarres, car també fou conquerit vers mitjan segle XI per Sanç III de Navarra i Aragó Arnau Mir de Tost tingué els castells de Capella, Llaguarres i Lasquarri al servei del reis d’Aragó, i comptant amb l’aprovació d’aquests, els deixà l’any 1072 a la branca dels comtes del Pallars Jussà representada per la seva filla Valença i el seu nét Arnau Ramon I Tanmateix, sembla que l’avinentesa va ésser aprofitada per…

La quadra de l’Avellana, vora Lasquarri, va pertànyer al domini jurisdiccional de Sant Vicenç de Roda El lloc va ésser repoblat cap a mitjan segle XI per Galí de Soars Pere I de Ribagorça cedí al bisbe Ramon Dalmau els drets reials a l’Avellana 1085 i aquest els traspassà a la canònica 1092 L’any 1116 el prevere Martí figura entre els bons homes de l’Avellana que arribaren a un acord amb Roda, cosa que suggereix l’existència ja d’una església Amb el pas del temps, però, el domini de Sant Vicenç de Roda esdevingué total L’actual església es troba al mig dels camps de conreu L’obra correspon al…

L’existència d’aquesta força és coneguda a través d’una convinença d’infeudació que cal datar vers el 1070, per la qual el comte Ramon IV de Pallars Jussà donà en alou a Miró Guerreta i als seus successors la tinença del castro del Grau de Castelló amb els seus termes, que incloïen també la vila de Saraís Probablement l’erecció d’aquesta fortalesa per part del comte del Pallars Jussà fou motivada per la presència dels nous reis de Ribagorça a la vall de Barravés i a Castelló de Tor, de tal manera que la seva finalitat va ser la de preservar la vall de Boí de l’expansionisme…

Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de…

Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’…