Resultats de la cerca

Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al collegi de l’orde de la seva ciutat natal Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals Fou el primer rector del collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys 1894-1919 El collegi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia…

Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa Cecília de…

Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc deValldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al s XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al s XVI, la…

S’inicià en l’excursionisme al Foment Excursionista Barcelonès, d’on fou soci entre el 1958 i el 1964 Posteriorment fou membre del Centre Excursionista Àliga, la secció de muntanya del qual presidí 1970-74 i on, durant més de vint anys, desenvolupà una intensa activitat amb l’organització de caminades populars i marxes de regularitat També s’implicà amb el Centre Excursionista els Blaus, de Sarrià 1975-80, i més endavant, fou soci del Centre Excursionista de Catalunya 1990-2010 El 1975 es vinculà a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, on collaborà amb el Comitè Català de…

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…

Lluità en la guerra contra Napoleó i, fet presoner pels francesos, tingué l’avinentesa de viatjar per Anglaterra i Alemanya 1814 L’1 de gener de 1820, quan era tinent coronel i esperava amb les seves tropes d’ésser embarcat cap a Amèrica, es rebellà a Cabezas de San Juan Andalusia occidental i proclamà la Constitució del 1812 Malgrat que s’apoderà per sorpresa de l’arsenal de la Carraca, la seva columna, que recorregué diverses poblacions andaluses, estava a punt de desfer-se quan el pronunciament liberal i federalista de la Corunya i els de Barcelona, Saragossa i Pamplona, davant l’apatia de…

Fou mestre de cases i fonts de la ciutat des del 1758 És autor de la façana de l’església de la Mercè 1765-75, reformà la parròquia d’Arenys de Mar 1774-84 i féu el Palau Moja de la Rambla de Barcelona 1776-86, l’església de Sant Vicenç de Sarrià 1778 i el nou palau episcopal de Barcelona 1782-86 Féu totes aquestes obres amb la collaboració del seu germà Pau Mas i Dordal com a constructor Dirigí la demolició de la torre medieval de la Portaferrissa 1774 i féu el projecte de la nova taula de comuns dipòsits a la plaça de Sant Jaume, així com el de la reforma del port de Palamós Fou autor de l’…

En fou membre destacat Gutierre Fernández de Castro , al servei d’Alfons VII de Castella-Lleó, que participà en el setge d’Almeria 1147, i derrotà les forces catalanoaragoneses que assetjaven Calahorra Durant la minoria d’Alfons VIII, del qual fou tutor, l’enemistat entre els Castro i els Lara provocà una guerra entre ambdues faccions, i aquells es refugiaren a Lleó Fernando Ruiz de Castro , nebot de l’anterior, casat amb Estefania, filla illegítima d’Alfons VII, mantingué la lluita amb els Lara fou majordom de Ferran II de Lleó, el qual li donà el govern de Toledo després de la seva ocupació…

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda, tres línies Barcelona – Vallès Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, aquest amb ramals a Rubí i a la Universitat Autònoma amb origen a la Plaça de Catalunya, tres línies Barcelona – Baix…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, màster en gestió esportiva als Estats Units i guia d’alta muntanya de l’Escola Pia de Sarrià, s’especialitzà en esports d’aventura i, a banda de l’alpinisme, fou un dels pioners a Catalunya de l’ala de pendent Instructor a l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM des del 1983 i de l’Escola Espanyola de l’Alta Muntanya EEAM des del 1985, la qual dirigí 1994-97 Fou director tècnic de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME fins el 1999 i creà la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia, una ONG creada amb altres alpinistes Sebastià…