Resultats de la cerca
Es mostren 2208 resultats
Pečerska Lavra
Monestir
Monestir (‘Laura de les Coves’) fundat per sant Teodosi (~1050) prop de Kíev.
Sota el monestir, a gran profunditat, hi ha les coves que li han donat nom, en els corredors laberíntics de les quals reposen els cossos de nombrosos sants És centre important de pelegrinatge Fou un centre cultural i teològic molt important Al s XII, essent ja una laura famosa, escampà nombroses filials que esdevingueren centres espirituals dins el món eclesiàstic rus
Josep Pausàs Margó
Futbol
Futbolista.
Migcampista, començà a la Colònia Güell Després jugà a la Unió Esportiva de Sants 1926-30 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1930-34 Al final del 1934 es retirà a causa d’una lesió i l’1 de gener de 1935 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Disputà 30 partits de Lliga amb el conjunt espanyolista
David Panadès Codina
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre, jugà en una llarga sèrie de clubs Sants 1944-45, Igualada 1945-46, Gimnàstic de Tarragona 1946-48, Espanyol 1948-49, Múrcia 1949-50, Escoriaza de Saragossa 1950-51, Júpiter 1951-52 i de nou Igualada 1952-53 Jugà dues vegades amb la selecció catalana, la primera de les quals en un Catalunya-Espanya celebrat a Sarrià el 1947
Josep Andrés Lázaro
Ciclisme
Ciclista i dirigent vinculat al ciclisme.
Competí com a professional entre el 1942 i el 1944 amb els colors de la Unió Esportiva de Sants i la Penya Ciclista Nicky’s L’any 1981 creà, amb l’ajut de Carlos Meléndez, l’Esport Ciclista Cerdanyola, i en fou president fins el 2007 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya i de la Setmana Catalana
Barcelona-Montpeller
Ciclisme
Competició de ciclisme de carretera en la categoria amateur, disputada anualment entre els anys 1988 i 1998.
Fou organitzada per la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva de Sants i l’Associació Esportiva de Correus i Telègrafs de Montpeller La primera edició se celebrà del 29 de setembre al 2 d’octubre de 1988, amb un recorregut de 425 km i amb una participació de 120 corredors El guanyador de la primera edició fou Denis Jusseau
Marata
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), situat a l’esquerra de la riera de Corró.
L’església parroquial de Santa Coloma és romànica s XI El lloc és esmentat ja el 940 Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936
Josep Flores i Vela
Pintura
Pintor.
Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d’Alcúdia també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València
Pere Blai
Construcció i obres públiques
Mestre de cases i de fonts.
Membre d’una nissaga de mestres d’obres barcelonins originària de Tremp, cal no confondre'l amb el seu fill, homònim i més famós Treballà en les fortificacions de Barcelona 1552, 1557, en les obres de l’església dels Sants Just i Pastor des del 1553 i en la construcció de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 1561-74
Andreu Monzó i Nogués
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959
Pere Ostris
Escultura
Imatger austríac, actiu al Camp de Tarragona.
Contractà la part escultòrica del retaule de Sant Pere de Reus 1549 És autor del Crucifix de la Puríssima Sang de Reus 1557 i del Sant Miquel i dels Sants Àngels de la seu de Tarragona 1557 Treballà amb Jeroni Xanxo, als orgues de la catedral de Tarragona segons contracte del 1562 i de Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1563
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina