Resultats de la cerca

A set anys dirigí el primer concert a la seva ciutat natal Posteriorment es formà musicalment a Granada i Madrid composició i virtuosisme de piano, abans de fer-ho a Viena direcció d’orquestra, ciutat on fou deixeble de H Swarowsky i on es doctorà el 1971 El mateix any assolí el primer premi del Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen Inicià la seva carrera professional en teatres d’òpera austríacs i suïssos, fins que el 1973 debutà a la Deutsche Staatsoper de Berlín, on obtingué un clamorós èxit amb Fidelio  de Beethoven i fou contractat com a director estable de l’entitat També…

Fill del musicòleg H Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W Brückner-Rüggeberg El 1965 guanyà el Concurs de Piano Clara Haskil a Suïssa Destacà com a intèrpret de Mozart i Beethoven Fou convidat als festivals més prestigiosos i collaborà amb directors com Herbert von Karajan i George Szell El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano núm 2 de HW…

Estudià piano amb E Hernández Moncada i composició amb Chávez i Huízar al Conservatori de Mèxic L’any 1935 fundà, conjuntament amb Salvador Contreras, Blas Galindo i Daniel Ayala, el Grup dels Quatre, interessat en la difusió i promoció de la música mexicana Des del 1944 dirigí l’Orquestra Simfònica de Mèxic Entre la seva producció cal destacar l’obra orquestral Huapango 1941 i l’òpera La mulata de Córdoba 1948, que li donaren una gran projecció A partir del 1949 fou professor de composició i director del Conservatori Nacional de Música de Mèxic

Es formà com a guitarrista amb Gabriel Estrellas, José Tomás, José Luis Rodrigo i Angelo Gilardino, i com a compositor amb Xavier Carbonell, Carles Guinovart i David Pedrós Té un lloc destacat en l’Associació de Compositors de les Illes Balears i en la Societat de Guitarra de Mallorca L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears estrenà el seu Concert per a guitarra i orquestra i el Concert per a marimba i orquestra Ha escrit una vintena d’obres orquestrals, per a diferents formacions de cambra i per a solistes

Estudià a Madrid amb E Fayos violí, A Amorós harmonia i B Pérez Casas composició Posteriorment amplià la seva formació com a compositor amb S Giner A València fou concertino del Teatre Ruzafa Més tard passà a dirigir l’Orquestra Simfònica de València com a substitut d’A Saco del Valle fins a la seva mort, el 1951 Com a compositor cal destacar les sarsueles El gran mandarín , El signo del Zodíaco , La billetera , Fiestas y amores , Mar endins o El día de Pascua en Catarroja , entre d’altres

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort

Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz

Important centre de la vida musical holandesa, està format per dues sales, una per a música simfònica i coral i una altra per a música de cambra Des del mateix any de la seva creació formà una orquestra pròpia, dirigida inicialment per Willem Kes, que ha mantingut al llarg dels anys un gran prestigi internacional N’han estat també directors titulars W Mengelberg 1895-1945, E van Beinum 1945-61, E Jochum 1961-64 i BHaitink 1961-84, que la portà per tot el món i fou substituït, el 1985, per R Chailly

És en si bemoll, igual que el bugle tenor, però té una tubuladura i un pavelló més amplis i, per tant, un timbre diferent, i disposa de quatre vàlvules en comptes de les tres del tenor La seva extensió amb quatre pistons és de tres octaves i mitja mi- 1 a si bemoll 3 És un típic instrument de banda, el paper del qual, en l’orquestra simfònica, és confiat a les tubes Designacions tals com baríton als països germànics , eufoni o euphonium als països de l’àrea cultural anglosaxona fan referència al mateix instrument

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València