Resultats de la cerca
Es mostren 9555 resultats
bruci | brúcia
Història
Individu d’un poble que, procedent de la Itàlia central, habità el Bruci (Bruttium), actual Calàbria.
Aliats dels lucans, el 357 aC els brucis brutii formaren una forta confederació El 272 aC foren dominats pels romans, i, més tard, pel fet d’haver ajudat Anníbal, foren víctimes d’una dura repressió
Acaz
Història
Bíblia
Tretzè rei de Judà (736-721 aC).
No volgué unir-se a la coalició d’israelites i sirians contra el rei assiri Tiglet-Piléser III, de qui Acaz esdevingué més tard vassall, sense fer cas de la profecia d’Emmanuel d’Isaïes
Esteve Esmir
Cristianisme
Eclesiàstic.
Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la Universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria 1639-41 i d’Osca 1641-54 Publicà escrits jurídics
comtat de Fuentes
Història
Títol senyorial concedit el 1508 per Ferran el Catòlic a Juan Fernández de Heredia y Bardaixí, baró de Móra i senyor de Fuentes.
En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
Joan-Calendau Vianès
Literatura
Poeta provençal.
Deixeble de Sully-André Peyre, publicà poemes d’un fort lirisme a la revista Marsyas , que foren recollits més tard en el volum Se sobra un pauc de ieu 1966 Escriví també per al teatre
Josep Teixidor i Busquets
Pintura
Pintor.
Dedicat primer a la metallisteria, conreà més tard la seva antiga vocació pictòrica Com a paisatgista, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866 És pare dels artistes Modest i Pepita Teixidor
Sant Pere de Milany
Parròquia
Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany, del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès).
Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550 més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al s XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona
Sant Miquel de Gallifa

Vista de la façana de l’església de Sant Miquel de Gallifa
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Sant Boi de Lluçanès, al límit amb el de Sora, als vessants orientals de la muntanya dels Munts, que centra un petit veïnat, del terme de Sant Boi.
És documentada des del 1150 És a cura dels amos del mas de Gallifa, que l’han restaurada recentment És una edificació romànica s XI, amb la nau i el campanaret modificats un xic més tard
scordatura
Música
En instruments de corda, procediment que serveix per a modificar-ne l’afinació habitual d’una o més cordes segons l’afinació indicada en el començament de la partitura.
Serveix per a fer possible o més fàcil o més brillant l’execució d’alguns passos o acords Al s XVI hom l’aplicà al llaüt i, més tard, als instruments de la família del violí
masurca
Música
Dansa nacional polonesa, de ritme ternari, amb un accent característic en el segon temps —o en el tercer— de cada compàs.
Aparegué a la regió de Masòvia vers el s XVI, i més tard s’estengué per tot Polònia Fou introduïda en la música de concert per Chopin, que n'escriví un gran nombre per a piano
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina