Resultats de la cerca

El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

D’idees liberals, emigrà a París El 1833 passà a Madrid, on formà part de la redacció d' El Propagador de la Libertad 1835-38 Vinculat al partit moderat, més tard formà part de la Unión Liberal Fou diputat a corts per Reus i director general de la Lotería i de la Casa de la Moneda Escriví alguna obra de teatre, així com unes Memorias sobre la reforma del sistema monetario 1861

La Union Monégasque del president sortint, Jean-François Robillon, va patir una severa derrota en les eleccions al Consell Nacional de Mònaco celebrades el 10 de febrer L’oposició, que s’agrupa en la llista Horizon Monaco, encapçalada per Laurent Nouvion, va guanyar amb més del 50% dels vots, mentre que Renaissance –una llista presentada per treballadors del grup empresarial SBM Casino de Montecarlo, entre d’altres– va sorprendre amb un escó

Format al Club Deportivo Oberena de Pamplona, fou fitxat pel RCD Espanyol el 1968 Però no debutà fins el 1970 ja que fou cedit al Reial Mallorca 1968-69 i al seu antic club CD Oberena 1969-70 Debutà a primera divisió amb l’Espanyol l’any 1970, equip amb el qual jugà 174 partits i marcà 41 gols El 1977 fitxà per la Unión Deportiva Salamanca i posteriorment jugà a la Real Sociedad

El Govern colombià ordena la intervenció de la distribuïdora d’energia Electricaribe, filial del grup Gas Natural Fenosa Electricaribe es troba immersa en una crisi financera que acumula un deute d’uns 1260 milions d’euros El Govern presidit per Juan Manuel Santos considera que la crisi ha repercutit negativament en la prestació del servei als seus clients Electricaribe va ser adquirida per Unión Fenosa l’any 2000, empresa que l’any 2009 va passar a Gas Natural

Paper destacat en el moviment progressista ha tingut la Union des Chrétiens Progressistes UPC, fundada a França el 1945 Tot assimilant redempció i revolució, el progressisme ha volgut en certa manera introduir la lluita de classes en el si de l’Església mateixa i ha estat acusat d’alterar la consciència religiosa en confondre el progrés històric i l’esperança escatològica Hom el pot considerar, d’altra banda, com a clar antecedent del fenomen actual de la secularització

Establert de molt jove a l’Havana, fou president de l’empresa Asociación Nacional y Unión Industrial y Comercial, que s’expandí a tota l’illa durant els primers anys del segle XX Enriquit amb els negocis de Cuba, costejà les obres de les escoles públiques de Sant Pol de Mar Per la seva tasca benèfica li fou concedida la Gran Creu d'Alfons XII El seu nebot, Ramon Planiol i Arcelós, continuà alguns dels seus negocis a Cuba

Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal

Mort aquest, JRuiz Jiménez el succeí el 1969 com a president i inspirador del partit, que se situava a l’esquerra de la democràcia cristiana i exigia reformes socioeconòmiques profundes Denominat del 1964 al 1975 Unión Demócrata Cristiana i, després, Izquierda Democrática, el 1976 fou membre de la Coordinación Democrática dels partits antifranquistes i el 1977 formà part de la Federación de la Democracia Cristiana compartint-ne el fracàs electoral, només obtingué 4 senadors Es dissolgué el 1979