Resultats de la cerca
Es mostren 5838 resultats
Fiorenzuola d’Arda
Ciutat
Ciutat de la província de Piacenza, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada a la vora dreta de l’Arda, afluent del Po, a la via Emília És un centre agrícola cereals i bleda-rave sucrera Refineria de petroli
Arcaishon
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, al departament francès de Gironda.
Situada vora la conca d’Arcaishon , un dels principals centres d’ostreïcultura del país, és un centre balneari afavorit per la seva rodalia ocupada per boscs de pins
la Colònia Lacambra
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva.
Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d’aram i d’altres metalls Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d’Orís
Valls
Poble
Poble del municipi de Guixers (Solsonès), situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial Santa Maria, a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls , hi ha la casa del comú de Guixers
Escatrón
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a l’W de Casp.
Situada a la vora dreta de l’Ebre Mercat agrícola cereals, olives i nucli industrial alimentària, amb una central termoelèctrica connectada amb el sistema català a través de Mequinensa
riu de Gost
Riu
Afluent de la riera de Carme (Anoia) per la dreta.
Neix al vessant oriental de la serra d’Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt el castell d’aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost
Lappeenranta
Ciutat
Ciutat del lääni de Kymen, Finlàndia.
Situada a la vora del llac Saimaa, tocant a la frontera meridional amb Rússia, és centre industrial indústries químiques i sintètiques, del paper i del ciment, comercial i turístic
bufera somnífera
Botànica
Planta perenne, de la família de les solanàcies, una mica lignificada a la base, de fulles ovades, alternes i enteres, tija pilosa, que ateny 1 m d’alçada, i petites flors campanulades, agrupades a les axil·les de les fulles; el calze és acrescent fins a envoltar el fruit, que és una baia vermella i que fou emprat antigament en medicina popular com a somnífer suau, febrífug i vermífug.
És planta ruderal, que es fa vora murs, ruïnes i llocs habitats a la part meridional de la regió mediterrània fins a l’Ebre i a les Illes Balears
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
Manut
Possessió del municipi d’Escorca (Mallorca), a la capçalera de la vall de Lluc.
Vora seu hi ha la creu de Manut , obra gòtica de la segona meitat del s XV, que ha estat tradicionalment un lloc de rogatives en demanda de pluja