Resultats de la cerca
Es mostren 6446 resultats
Savona
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Ligúria, Itàlia.
És situada a la Riviera de Ponent, en una curta plana a la desembocadura del Letimbro Deu la seva importància al port de mar, actualment el segon de la Ligúria després de Gènova Centre comercial carbó, oli mineral, ferro, manté una gran indústria siderúrgica, mecànica, d’adobs i de productes alimentaris Antiga Savo dels lígurs, fou devastada pels longobards segle VII A la fi del segle X, juntament amb Vado, formava part de la marca dels Aleramici de Montferrat Després de successives dependències Gènova, França, els Sforza, etc, fou convertida 1528 en una simple fortalesa de…
Sarroqueta

Sarroqueta, abans de l’ensorrament de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 140 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Llesp.
És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou…
Sant Julià de Fréixens

Vista de Sant Julià de Freixens a Vallcebre (Berguedà)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vallcebre (Berguedà), situada en un serrat (945 m), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de…
Prenafeta

En primer terme, les restes del castell de Prenafeta; al seu darrere, el poble de Prenafeta
joan ggk (CC BY 2.0)
Poble
Poble (469 m alt.), del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a l’E de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d’en Jordà de Prenafeta, 864 m alt.), límit amb l’Alt Camp.
Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta , actualment conegut amb el nom de torre del Moro Hom discuteix l’autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d’aquest castell de fet, reprès pels musulmans al començament del segle XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta , que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de N’Amill, Puigdespí i Montornès Pere de Prenafeta, senyor d’…
castell de Perapertusa

Castell de Perapertusa
Michael Levine-Clark (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Important castell del Perapertusès, Llenguadoc, situat a 796 m alt. sobre una aresta de pedra d’uns 400 m de llargada, amb parets verticals de fins a 80 m, al límit dels termes de Rofiac i de Dulhac.
El castell primitiu es bastí a l’extrem est, acabat en un agut esperó i envoltat de muralles amb torres semicirculars a la banda nord, on hi ha la torre, l’església i altres construccions segles XI-XIII segueix un segon cos murat molt ampli, amb esplanada, i un tercer recinte, al punt més alt, dit castell de Sant Jordi , amb església i residència, obra del segle XIII El lloc fou conquerit per Oliba Cabreta de Besalú, que hi edificà un primer castell vers el 980 al principi del segle XII passà als comtes de Barcelona, que el reedificaren i feren consagrar l’església el 1115 El…
el Montgrí

Vista del massís del Montgrí, amb les restes del Mas Reguinell
© Vincent van Zeijst
Massís
Massís calcari, vora la costa, que separa l’Alt Empordà i el Baix Empordà, dins el terme de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392…
Milmanda
Castell
Antic castell i granja de Poblet del terme de Vimbodí (Conca de Barberà), situat uns 2 km a l’W del monestir.
Esmentat com a castell el 1148, Poblet l’adquirí per a granja el 1163 principalment agrícola i ramadera, el reedificà i l’amplià en diverses ocasions 1316-48 i 1564-83 Durant l’abadiat de Ponç de Copons 1316-48 es construí la magnífica torre de l’entrada i defensa que li dóna una especial faiçó Al començament del segle XV les seves terres foren establertes a emfiteutes L’abat Guimerà, a la fi del segle XVI, feu millores en aquesta granja Al començament del segle XVII l’abat Felip Genovès el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria…
Worcester
Ciutat
Capital del comtat de Hereford i Worcester, Anglaterra.
Situada prop del Severn, és un centre industrial tradicional indústria tèxtil de la llana medieval, de guants des del s XIII i de porcellana des del 1750 Antic castrum romà, al s VII esdevingué seu episcopal Principal centre de resistència reialista durant la guerra civil anglesa, fou escenari de la batalla i la victòria de Cromwell i els parlamentaris 1651, fet que significà la fi de les hostilitats L’any 1690 hi fou fundat el Berrow's Worcester Journal , el primer dels diaris actuals Entre els monuments importants destaca la catedral, iniciada l’any 1084 pel bisbe Wulfstan i completada amb…
Vinyoles de Portavella
Poble
Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles) del municipi de les Llosses (Ripollès), situat a l’E del terme, prop del límit amb el de Sora.
La parròquia de Sant Martí ocupa un lloc dominant 1 020 m alt als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església Aquesta es reedificà al s XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal La parròquia arribà a un cens màxim de 108…
castell de Farners

El castell de Farners vist des de l’ermita homònima
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Castell
Antic castell del terme de Santa Coloma de Farners (Selva), al cim d’un turó granític (422 m alt.) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.
Es conserven els murs del recinte trapezoidal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona, la castlania fou detinguda per la família Farners, succeïda des al segle XIII pels Vilademany el patrimoni passà al segle XVIII als comtes d’Aranda Fou ocupat pels remences 1485, i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners…