Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Tubau
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), al sector nordoriental del terme, als vessants meridionals dels rasos de Tubau, al límit amb el Ripollès, que culmina al pedró de Tubau (1542 m alt.); els vessants septentrionals són encinglerats.
Els rasos, continuats vers l’E per la serra de Sant Marc, al S de la canal de Gombrèn, separen les conques del Merdàs i de l’Arija de la riera de Merlès Prop de la masia hom bastí l’església preromànica de Sant Esteve de Montner o de Tubau, de planta quadrada i absis trapezoidal
Cabdet
Cabdet La plaça de la Mare de Déu del Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de parla castellana de l’antic Regne de València (governació de Xàtiva) que formava un enclavament dins Castella, a l’oest de Villena; actualment pertany a la província d’Albacete, situat a llevant de la província al límit amb Alacant.
Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència…
coll del Bruc
Collada
Depressió (627 m alt.) de la línia de crestes que separa la conca d’Òdena de la conca baixa del Llobregat (al límit dels municipis del Bruc i de Castellolí, a l’Anoia), a l’extrem occidental del massís de Montserrat.
Per tal d’evitar el congost de Capellades, que seguia la via romana i l’antic camí ral, des del començament al s XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida, la qual té en aquest indret el punt més difícil del seu recorregut El 1974 fou inaugurat el túnel del Bruc , de 1 200 m entre els termes del Bruc i de Castellolí
torre de Bell-lloc
Història
Antiga torre de defensa de la costa, a l’esquerra i prop de la desembocadura de l’Aglí, al terme de Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló), al límit amb el del Barcarès; actualment és un mas anomenat la Torre
.
pla de les Arenes
Peneplà situat al voltant dels 1 000 m d’altitud, al límit entre les Guilleries i la Selva, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major, dins el terme municipal de Sant Hilari Sacalm (Selva).
Intensament artigat, té diverses masies disseminades
Aranyonet
Llogaret
Llogaret (1 090 m alt.) del municipi de Gombrèn (Ripollès), situat al vessant septentrional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del riu Arija, al límit amb els termes municipals de la Pobla de Lillet i de Sant Jaume de Frontanyà.
L’església parroquial, a la dreta del torrent d’Aranyonet que aflueix, per l’esquerra, al riu Arija, dedicada a Sant Romà, és, en part, romànica
mas de l’Arany
Masia
Masia del terme municipal de Cambrils (Baix Camp), a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta de mas de l’Arany), límit amb el terme municipal de Mont-roig del Camp.
Gargallà
Poble
Poble de població disseminada del municipi de Montmajor (Berguedà), al límit amb els de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al segle X el lloc era possessió del monestir de Ripoll Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà
Estagell
Panoràmica d'Estagell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb la Fenolleda, a l’antiga frontera entre França i Catalunya, situat als contraforts occidentals del massís calcari de la Pena, a la confluència de l’Aglí amb la ribera de Maurí (pla d’Estagell).
El terme és drenat també pel Verdoble, afluent de l’Aglí per l’esquerra L’agricultura vinya, oliveres i moreres per a la seda a la fi del s XIX s’ha especialitzat pràcticament en la producció de vins d’anomenada dels quals prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior Corberes del Rosselló Té dues grans cooperatives vinícoles La superfície agrícola és d’unes 2 100 ha, gairebé ocupades del tot per la vinya Hi domina la petita propietat A la fi del s XIX hom hi explotava importants pedreres de marbre gris actualment…
la Conreria
La Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del segle XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al segle XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment…