Resultats de la cerca

Revolucionà l’escenografia operística amb les posades en escena de les obres del seu avi Richard Wagner, caracteritzades per una gran simplicitat en la concepció Desenvolupà la major part de la seva tasca al Festival de Bayreuth, que dirigí amb el seu germà Wolfgang des que fou reobert després de la Segona Guerra Mundial, el 1951

Cap al 1934 començà l’explotació de les propietats herbicides de certs colorants nitrats L’aparició de les fitohormones de síntesi 2,4D i 2,4-MCPA durant la Segona Guerra Mundial i, més tard, l’aparició dels derivats de la urea, de l’uracil i les triazines, marquen l’inici del desenvolupament del consum dels herbicides

Autor, el 1933, de l’Hôtel Latitude 43 a Sant Tropés, amb Mallet-Stevens féu el Pavillon de la Lumière de l’exposició universal de París del 1937 Al final de la Segona Guerra Mundial li fou confiada la urbanització de Saarbrücken El 1961 construí el Mémorial de la Déportation a l’illa de la Cité París

Lluità contra els indis, contra els espanyols a Cuba 1898 i contra els nacionalistes filipins 1898-1903 General 1916, dirigí la intervenció nord-americana en la revolució mexicana 1916-17 i el 1917 fou nomenat comandant en cap de les forces nord-americanes a la Primera Guerra Mundial Fou premi Pulitzer per My Experiences in the World War 1931

Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excellent estil Domingo Ortega li donà l’alternativa a València 17 de març de 1936 i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2 de juliol següent La guerra civil de 1936-39 arruïnà la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero

Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista 1916 fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918 Publicà diverses obres, en la línia marxista

Estudià a Corfú i a Alemanya, on rebé una sòlida formació de literat i de filòleg Amic de Diónisos Solomós i partidari de la llengua popular, féu traduccions importants, i deixà una obra poètica publicada pòstumament, el 1915 amb sonets harmoniosos, d’un to melangiós i nostàlgic Morí combatent els turcs en la primera guerra balcànica

Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam

Combatent en l’exèrcit roig, afiliat al PCUS 1920, membre del Comitè Central 1939, formà part del govern durant la Segona Guerra Mundial Collaborador de Stalin, el succeí com a cap de govern 1953-55, però, acusat de portar a terme activitats contra el partit, fou exclòs del Comitè Central el 1957, i es jubilà el 1963

Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya, on el 1945 s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Joham i Arthur Kaps Amb les seves conegudes marionetes collaborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971