Resultats de la cerca

Debutà als catorze anys en el film  Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak,  Ruy Blas 1947, de Pierre Billon,  Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara,  Alexander the Great  1956, de Robert Rossen,  Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier,  Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy,  Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i  Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus personatges…

Estudià a Barcelona i obtingué el títol d’advocat Promogué la difusió del teatre català i feu diverses conferències sobre el tema, d’entre les quals destaquen “Cicle històric del Teatre Català” 1914 i “La municipalització del Teatre a Barcelona antecedents i comentaris” 1915 Fou un dels fundadors i director de la revista El Teatre Català 1912-17 i collaborà en diverses revistes i periòdics, com Revista del Centre de Lectura de Reus , La Publicidad , La Devantera , Revolta , La Mainada , Occitània i Catalònia Destaquen sobretot els seus estudis sobre el teatre La municipalització del teatre a…

Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules de la Llei…

Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué el reconeixement oficial La seva actitud hostil envers…

Fill d’un dels impulsors del Museu d’Art de Sabadell i germà de l’escriptor Antoni Clapés , es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat, estudis que completà a Faenza Itàlia i Sunderland Gran Bretanya Deixeble de Josep Raja Brull, el 1986 anà a París, on fou molt influït per Constantin Brâncuşi El 1969 feu la primera exposició individual a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i en la biennal d’aquest any obtingué el primer premi d’arts aplicades El 1977 rebé el primer premi Ciutat de Manises i fou convidat al I Simposium Internacional de Ceràmica de La Borne França Professor de…

Fill de Pau Bacallar i Santucho, governador de Sàsser i del Logudor Fou governador de Càller i de la Gallura Partidari actiu dels drets de Felip V sobre Sardenya 1708-09 obtingué com a recompensa el títol de marquès de San Felipe 1709 Destacat com a ministre a Gènova 1714, contribuí a l’empresa propugnada per Alberoni d’ocupar Sardenya 1717 i Sicília 1718 Un any abans de la seva mort era nomenat diplomàtic a Holanda Com a escriptor cultivà la poesia Los Tobías 1709, poema en octaves, però sobretot és conegut per les seves obres teoricopolítiques i històriques Palacio de Momo Lió 1714,…

Extrem dret, començà a la Salle Bonanova, passà a l’Adrianenc i el 1998 entrà en el planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2003 Amb el Barça guanyà tres Copes d’Europa 2005, 2011, 2015, una Copa EHF 2003, cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, una Supercopa d’Europa 2004, dotze Lligues 2003, 2006, 2011-20, onze Copes del Rei 2004, 2007, 2009, 2010, 2014-20, deu Copes Asobal 2010, 2012-20, dotze Supercopes d’Espanya 2004, 2007, 2009, 2010, 2013-20 i catorze Lligues dels Pirineus 2004, 2006, 2007, 2008, 2010-13, 2015-20 Amb la selecció…

Format al Club Bàsquet Manresa, aviat deixà la pista per la banqueta Als anys setanta treballà en la creació d’una estructura esportiva en l’escola on era professor, la qual donà lloc a la formació del Grup d’Esports Badia-Solé, del qual dirigí els equips de base femenins fins bona part dels anys vuitanta, ja sota la nova denominació de Bàsquet Manresa Sant Francesc Obtingué el Campionat d’Espanya infantil femení amb un equip en el qual destacà la jugadora Nina Pont També dirigí el primer equip del Club Bàsquet Navàs 1978-80, fou ajudant d’Antoni Serra al CD Manresa i collaborà amb la…

Entre el 1964 i el 1972 fou campió d’Espanya en diverses proves de velocitat d’estils diferents, tant individuals com de relleus Debutà com a internacional el 1968 i l’any següent es proclamà campió del món de 50 m lliure i establí el rècord mundial El 1972 guanyà la mateixa prova als Jocs Mundials Esportius per a Minusvàlids i també obtingué la medalla d’argent en els 75 m estils individual En aquests mateixos Jocs, aconseguí una plata i un bronze 1977, i cinc ors, dues plates i un bronze 1979 Guanyà dues medalles de plata –50 m lliure i 75 m estils– als Jocs Paralímpics de Heidelberg 1972 i…

Format al Club Natación Tres Cantos de Madrid, jugà al Real Canoe NC 2002-04, amb qui guanyà el Campionat d’Espanya juvenil 2003 Més tard, jugà al Club Natació Atlètic-Barceloneta 2005-08 i al Centre Natació Mataró 2008-10, i retornà al CN Atlètic-Barceloneta l’any 2010 Guanyà dotze Lligues estatals 2006-08, 2011-19, deu Copes del Rei 2006-08, 2010, 2013-18, vuit Supercopes d’Espanya 2006-08, 2011, 2013, 2015-17 i vuit Copes de Catalunya 2007, 2008, 2010, 2013-17 Participà en diverses Eurolligues Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de bronze en el Campionat del Món júnior…