Resultats de la cerca

Destacat membre del partit liberal, a partir del 1880 fou diputat a la Cambra dels Comuns, i formà part del govern del 1886 al 1907 Fou ambaixador als EUA 1907-13 Entre els seus treballs destaca l’estudi fet el 1910 sobre els règims polítics de l’Amèrica del Sud, en què criticà severament llur apartament de la democràcia Altres obres són The Holy Roman Empire 1804, The American Commonwealth 1888, Studies in History and Jurisprudence 1901 i Modern Democracies 1921

Mig esquerre, abans de la Guerra Civil Espanyola jugà a la Penya Saprissa, el Fort Pienc i el Sant Andreu Després fou jugador del RCD Espanyol durant deu temporades 1939-50 Disputà 147 partits de Lliga i marcà un gol Fou campió de Copa 1940 i finalista en les edicions del 1941 i 1947 També guanyà el darrer Campionat de Catalunya 1939-40 Al juny del 1951 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Jugava de mig ala i també de defensa La dècada de 1920 milità a l’Espanya, el Gràcia i el Terrassa Amb l’equip gracienc aconseguí l’ascens a la primera categoria del Campionat de Catalunya la temporada 1923-24 i actuà amb el Terrassa la campanya 1927-28, també a la màxima categoria del futbol català Formà un cop amb la selecció catalana 1924, en un partit disputat a Sarrià contra l’Espanyol, en homenatge a l’exjugador espanyolista Loredo

Actuava de davanter i milità en diversos clubs catalans el Reus Deportiu 1993-94, el Gimnàstic de Tarragona 1994-96 i la Unió Esportiva Lleida en dos períodes 1996-2000 i 2004-06 Entremig jugà dues temporades a primera divisió amb el Vila-real El 1998 disputà un partit amb la selecció catalana Es retirà prematurament a causa d’una lesió l’any 2006 Posteriorment, exercí de director esportiu al CF Reus Deportiu, la UE Llagostera, la UE Lleida i el CE Sabadell

El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona

Començà jugant a l’Imperio FC i la temporada 1945-46 ingressà al Múrcia, a primera divisió Pertangué al Barcelona 1947-51, però només jugà sis partits Cada temporada era cedit alguns mesos a altres equips Sabadell 1947-48, a primera Girona 1948-49, a segona Racing de Santander 1949-50, a segona, i Lleida 1950-51, a primera Fitxà pel Valladolid 1951-53 i Las Palmas 1953-54 El 1950 disputà un partit amb la selecció catalana, a les Corts

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona, on ocupà el càrrec de tresorer de la junta directiva 1909 Integrà un dels equips que jugaren el primer partit de polo que es disputà a Barcelona Assolí la segona posició en el premi Parque d’hípica que es disputà a Barcelona el 1908 També exercí de jutge en diversos partits de polo Donà nom a un trofeu de curses de cavalls que es disputà durant la segona dècada del segle XX

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

La coalició Unió per la Majoria Presidencial UMP va revalidar la majoria parlamentària, ja que va obtenir 57 dels 65 escons en les eleccions celebrades al febrer L’aliança entre la Unió per la Democràcia i la Justícia UDJ i el Partit Djiboutià per al Desenvolupament PDD va aconseguir només 7 diputats En el litigi territorial amb Eritrea pel cap Doumeira, el president, Ismaïl Omar Guelleh, es va reconciliar amb el seu homòleg eritreu, Isaias Afwerki, al setembre, a l’Aràbia Saudita

Proclamada després de l’abdicació de Lluís Felip, la república nasqué dividida entre liberals Lamartine i socialistes Louis Blanc La insurrecció popular de París juny del 1848, provocada per la dissolució dels Tallers Nacionals , fou rigorosament reprimida pel general Cavaignac i, amb el triomf del partit d’ordre, s’inicià una reacció conservadora Lluís Napoleó, elegit president, donà un cop d’estat 2 de desembre de 1851 que acabà pràcticament amb la república, bé que encara trigà un any a proclamar-se emperador