Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…
Sant Adjutori
Església romànica de planta circular dita de Sant Adjutori, anteriorment de Santa Maria de Gausac, Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de la riera de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
el Rossinyol
Curs fluvial (altres)
Curs d’aigua del Vallès Oriental, afluent, per l’esquerra, de la riera de Tenes, format per la unió de diversos torrents que davallen del pla de la Garga, al terme de Sant Martí de Centelles (Osona), i s’uneix al seu col·lector a Sant Miquel del Fai.
Portopí
Barri
Barri de Palma (Mallorca) i sector meridional del port, construït entre el 1942 (dic de l’W) i el 1944 (vall de la Riera de Sant Carles) i 1954-56 (molls de Ponent); dins el seu àmbit hi ha també una base naval i les instal·lacions de la CAMPSA.
Al fons hi ha l’estreta cala que constituí el primitiu port de Palma, protegit a banda i banda per les torres de Paraires o d’en Carròs i de Senyals per un privilegi del 1380 aquest port era tancat, amb una cadena estesa entre aquestes dues torres, per tal de protegir-lo d’incursions corsàries Al sector septentrional s’alçava l’antiga església de Sant Nicolau de Portopí , donada el 1249 per Jaume I als jurats de Mallorca, on el 1582 fou fundat un efímer monestir de mínims i que fou reformada el 1621 entre el 1880 i el 1890 fou enderrocada a causa de l’extracció de pedra de la pedrera de…
Pertegàs
Pertegàs, agregat de Sant Celoni
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), prop de la riera de Pertegàs, afluent per l’esquerra de la Tordera, aigua avall de Sant Celoni, que neix als vessants meridionals del turó de l’Home i drena també els termes de Fogars de Montclús i de Campins.
El lloc de Pertegàs, on hi havia la casa forta de Pertegàs que pertangué als Pertegàs, als Horta i als Sentmenat, entre altres, és esmentat ja al segle XI, i la parròquia de Sant Martí de Pertegàs fou la primera de Sant Celoni es conserva al NW de la vila l’antiga església segle XIII i la rectoria vella
l’Orlina
Riu
Riu de l’Alt Empordà, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de l’Albera, dins els termes d’Espolla i de Rabós; aflueix al seu col·lector a la vila de Peralada després de rebre, per la dreta, la riera d’Anyet.
la Valleta
Petit nucli de Valleta, al municipi de Llançà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Llançà (Alt Empordà), situat al SW del terme, a la vora de la riera de la Valleta
, que neix dins el terme de Rabós (serra de la Balmeta, als vessants meridionals de l’Albera) i desguassa directament a la mar al Port de Llançà.
L’església de Sant Silvestre havia estat possessió del monestir de Banyoles
puig de la Creu
Vista general del poble de Castellar del Vallès, sota el puig de la Creu (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (671 m alt.) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels municipis de Sentmenat i de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), coronat per l’església de Puig de la Creu
.
Clariana
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), a l’esquerra de la riera de Clariana , afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda
coma de Rat
Coma
Coma de la parròquia d’Ordino (Andorra), que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2 812 m alt) del port de Rat
(2 542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2735 m).
S'uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina