Resultats de la cerca

S’inicià a l’Epic de Terrassa, on jugaven els seus pares Amb ells voltà per diversos clubs de l’Estat fins que l’any 2000 tornaren a Catalunya, al CN Mataró Aconseguí set medalles d’or, tres de plata i dues de bronze en Campionats d’Europa en categories inferiors Fou campiona d’Europa com a mínim una vegada de les quatre modalitats individual, dobles, mixtos i per equips L’any 2002 guanyà el seu primer títol estatal individual absolut i fou convocada amb la selecció espanyola absoluta Disputà els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, diversos Campionats del Món i d…

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i la temporada 1953-54 jugà quatre partits de Lliga amb el primer equip Després passà a l’Espanya Industrial, amb el qual jugà a primera divisió en l’edició 1956-57 Posteriorment milità en el Racing de Santander, també a primera, i l’Europa Era mig volant i fou internacional juvenil Es retirà el 1969

Membre del Club Esportiu Fran Martin del Prat de Llobregat, fou campió d’Europa júnior 1996 En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya 2001 i guanyà la medalla d’or al Campionat d’Europa per equips 2002 Fou dues vegades campió de la Copa del Rei 2002, 2003 i doble campió de Catalunya sènior 2001, 2002 Formà part de la selecció catalana També exerceix d’entrenador

Format al CN Barceloneta, com a nedador formà part del quartet que conquerí el Campionat de Catalunya infantil per equips 1961, que el convertí en becari de la Residència Blume Fou subcampió de Catalunya juvenil de 1 500 m lliure 1963 i ja en categoria absoluta guanyà la travessia petita del port de Barcelona anomenada Stella Maris , que organitzava l’Apostolat del Mar 1964 Com a waterpolista fou campió de Catalunya de segona categoria 1964, subcampió de primera i medalla de bronze a la Lliga estatal de primera divisió 1967 El 1972 esdevingué entrenador del CN Barceloneta i…

S’inicià com a jugador de waterpolo i practicant de salts de trampolí al Club Natació Barcelona Es passà al salvament i socorrisme al collegi Sant Ignasi de Barcelona Dirigí diferents cursets de formació Fou entrenador i delegat d’equip de la Federació Catalana 1965-90 Rebé la medalla de plata de la federació espanyola

Extrem dret, fou jugador del RCD Espanyol durant tres temporades 1932-35, però jugà tan sols sis partits El 1935 fitxà pel València Acabada la Guerra Civil, formà part de l’equip Recuperación de Levante i després es reincorporà al València, on jugà dues temporades més 1939-41 Després jugà al Màlaga 1941-44 i retornà a la primera divisió amb el Múrcia, on disputà tres temporades fins el 1947 Posteriorment jugà a l’UE Sants 1947-48, el Viladecans 1948-49, el Gavà 1949-50, el Santboià 1950-51 i, de nou, el Viladecans 1951-52, on es retirà Fou campió de Catalunya 1933 i al juny del 1934 jugà amb…

Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Cervera, en el qual romangué durant vint-i-nou anys, primer com a jugador i després com a entrenador Destacà per la seva tasca en el basquetbol de formació i en el femení, i aconseguí l’ascens a segona divisió estatal de l’equip sènior femení Entre el 1979 i el 2000 desenvolupà la seva labor tècnica al CN Tàrrega, i posteriorment, en la primera dècada del segle XXI, retornà al CB Cervera com a membre de la seva junta directiva L’any 1999 fou reconegut com a històric del bàsquet català i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, el 1989 quedà semifinalista en el Campionat del Món juvenil d’outrigger de quatre L’any següent quedà sisè en el Match International Sènior, també amb un outrigger de quatre Fou campió d’Espanya d’outrigger, en embarcació de dos 1991 Disputà tres Campionats del Món 1989, 1996, 1997 i obtingué una medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1997, en doble scull pes lleuger Fou gerent de la Federació Catalana de Rem 1998-2004 i director executiu del Mundial de rem de Banyoles 2004 Als Estats Units, fou entrenador de la University of Washington, a Seattle…

Abans de dedicar-se a l’atletisme practicà l’handbol i el voleibol Competí durant tres anys en representació del Club Natació Barcelona Fou campiona d’Espanya de llançament de pes a l’aire lliure 1982, 1984, 1985 i en pista coberta 1982, 1983, 1985, 1986 i recordista estatal de l’especialitat, amb una millor marca de 14,72 m 1986 aconseguida quan era atleta del CNB El mateix any també fou campiona de Catalunya de l’especialitat

Davanter conegut com Màgic Díaz El 1986 inicià la seva trajectòria al Poblense i a l’estiu del 1988 s’incorporà al RCD Espanyol Durant dues temporades 1987-89 alternà la participació entre l’equip espanyolista i l’aleshores filial seu, el CD l’Hospitalet Debutà en la primera divisió el 1988 i jugà amb el RCD Espanyol fins el 1992 de manera intermitent Fitxat pel Mèrida, la temporada 1992-93 fou traspassat al Real Betis, d’on fou cedit al Palamós 1994-95 i de nou a l’Hospitalet 1995-96 Posteriorment signà per l’Écija, el CE Europa i l’equip xinès del Yaki Bujan, on es retirà el 1998 Després…