Resultats de la cerca

Entre els seus cartells sobresurten Le Bûcheron 1923 i Dubonnet 1932 Decorà obres teatrals Amphitryon 38 , de Giraudoux, el 1934, òperes Don Giovanni, de Mozart, i ballets

Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…

Gentilhome de cambra del futur Ferran VII, n'esdevingué un dels confidents i l’acompanyà a l’exili El 1813 signà el tractat de Valençay amb Napoleó A l’arribada de Ferran VII a la península Ibèrica, fou nomenat secretari d’estat 1814 restablí els antics consells i la inquisició Després fou ambaixador a Londres i a Lisboa Fou director de la Real Academia Española 1814, d’on expulsà els afrancesats

Treballà en el camp de la teoria de grups Juntament amb HPoincaré, desenvolupà el càlcul de formes diferencials exteriors sobre varietats diferenciables, i avançà el concepte de fibrat

Membre de la Convenció 1792, fou enviat a reprimir la revolta contrarevolucionària de Vendée, on dugué a terme una terrible repressió organitzà les noyades de Nantes, execucions en massa per immersió al Loira enfonsant embarcacions amb cent persones dins Hom calcula que executà setze mil persones A la caiguda de Robespierre fou executat

El 1823, com a oficial de l’exèrcit francès, entrà a la península Ibèrica en l’expedició contra els liberals, però s’allistà a la legió estrangera que lluità a les files dels constitucionalistes És autor d’una Mémoire sur la dernière guerre de Catalogne 1828 publicada a la “Revue Française”

Treballà al Rockefeller Institute de Nova York, i és autor de treballs bàsics sobre fisiopatologia i cirurgia experimental, entre els quals cal esmentar els dedicats a les sutures i als empelts de les artèries, al cultiu de teixits in vitro , juntament amb Montrose Thomas Burrows, al trasplantament d’òrgans 1908 i a la desinfecció de les ferides de guerra mètode de Carrel-Dakin Li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1912 És autor, entre altres obres, de L’homme, cet inconnu 1935, de gran difusió, i de Le voyage à Lourdes 1950, on descriu la seva conversió al catolicisme

Des de molt jove s’interessà pels fenòmens extranaturals Fundà la revista Spirite i escriví Le livre des esprits 1857, Le livre des médiums i L’Évangile selon le spiritisme 1861 Fou un dels introductors de l’espiritisme a França

Després de cursar estudis de música i de dret a Budapest, el 1908 es traslladà a Viena on residí fins el 1938 Hi escriví i estrenà les seves operetes més famoses Der Zigeunerprimas, 1912 Die Csardasfürstin , 1915 Gräfin Mariza , 1924, en les quals alià les tradicions vieneses de l’opereta amb un colorit hongarès

Fundador, amb Jean Moréas i Paul Adam, de la revista “Le Symboliste”, és el poeta i teòric del vers lliure Le vers libre, 1912, de la sensibilitat decadent, traduïda a Palais nomades 1887 Amb Le livret d’images 1897 s’orientà cap al sentiment popular i discretament nacionalista