Resultats de la cerca

Membre de la Unió Excursionista de Sabadell, és un dels principals practicants de l’escalada tradicional de Catalunya A disset anys ja havia escalat la via Directa Americana al Drus Alps Obrí nombroses vies a Montserrat, entre les quals destaca la Pecata Minuta Fou premiat en diverses ocasions per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC l’any 2005 per la primera repetició nacional de la via Passage Cardiaque a la cara oest dels Drus i l’any 2006 i 2007 per un conjunt d’activitats alpinístiques d’alt nivell, tant als Pirineus com als Alps També realitzà escalades…

Organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a l’Argentina l’any 1950 La desena edició tingué lloc a Espanya el 1986 El Palau d’Esports de Barcelona fou seu de la segona fase de grups que reuní els equips de l’URSS, el Brasil, Espanya, Israel, Cuba i Grècia En el combinat espanyol, que acabà el campionat en cinquena posició, destacaren jugadors com Juan Antonio San Epifanio, Josep Maria Margall o Fernando Martín Els Estats Units guanyaren el títol després de derrotar l’URSS en la final, que al seu torn havia vençut una potent Iugoslàvia, tercera…

Organitzat per la Federació Internacional d’Esgrima, la primera edició tingué lloc a París l’any 1921 La 48a edició s’organitzà al Palau Blaugrana i al Palau de Gel de Barcelona l’any 1985 Hi participaren tiradors de 19 països i aplegà 209 periodistes acreditats en un moment en què Barcelona pretenia demostrar que tenia capacitat per a organitzar els Jocs Olímpics del 1992 L’Alemanya Occidental dominà el medaller, amb tres ors, dues plates i un bronze En segon lloc quedà Itàlia, amb tres medalles dos ors i una plata, i en tercer, Hongria, també amb tres medalles or, plata i bronze

Jugà amb el Club de Voleibol Bombers de Barcelona 1987-90, l’Andorra, l’Almeria i el Gijón, fins que abandonà la modalitat de pista l’any 1994 Fou internacional amb la selecció espanyola A partir del 1990 començà a competir en vòlei platja i obtingué dos Campionats d’Espanya 1992, 1993 Participà en diversos Campionats del Món i fou subcampió d’Europa en dues ocasions 1994, 1999 Disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, en els quals aconseguí un cinquè lloc i Atenes 2004, on aconseguí la medalla de plata juntament amb Pablo Herrera Es retirà el 2006 Posteriorment fou tècnic de…

S’inicià practicant diversos esports de muntanya, com l’escalada en roca i gel, l’esquí de muntanya, l’esquí alpí, bicicleta tot terreny i parapent Escalà nombroses vies a Montserrat, els Pirineus, les Dolomites, els Alps, Yosemite o l’Himàlaia, i fou membre de les expedicions al Shisha Pangma 1992, l’Everest 1993, 1995 i Gasherbrum II 1999 Forma part del projecte IDEA 2000 International Diabetic Expeditions & Adventures, que promou estudis per a millorar la salut dels alpinistes i els aventurers amb diabetis Fou representant de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i…

Pare de Joaquim i d’ Elena Blume i avi d’ Anna Elena Sánchez i Blume , tots tres campions d’Espanya de gimnàstica, fou el precursor d’aquesta nissaga de gimnastes El 1921 s’establí a Barcelona El 1942 obrí el Gimnàs Blume al carrer de Pàdua, club del qual sorgiren diversos campions d’aquest esport El 1958 fou el primer director tècnic de la secció de gimnàstica del Futbol Club Barcelona Dirigí el seu gimnàs fins el 1966, quan cedí la gestió al seu gendre Josep Maria Sánchez Martínez, en aquells moments president de la Federació Catalana de Gimnàstica, tot i que en continuà…

Com a jugador es formà al Club Tennis Barcino i arribà al número 4 del rànquing espanyol Fou campió del món de la Copa Galea amb la selecció espanyola i dues vegades campió d’Espanya de dobles Com a entrenador fou capità de l’equip de Copa Davis i entrenador de molts jugadors professionals, com Fernando Luna, el seu fill Sergi, Joan Aguilera i Jordi Arrese Fou director tècnic de la Federació Espanyola de Tennis El 1986 fundà la Bruguera Tennis Academy Top Team, un cente d’alt rendiment especialitzat en la formació de joves tennistes, que codirigeix amb el seu fill Sergi Bruguera

Deixeble de Nemesi Ponsati al CN Barcelona, assolí cinc títols catalans de llançament de martell 1961, 1963-66, tres de disc 1971, 1974, 1975 i dos de pes en pista coberta 1971, 1974 Establí set rècords de Catalunya de martell fins a situar-lo en 58,64 m, plusmarca estatal 1964 En Campionats d’Espanya obtingué dos subcampionats 1963, 1964 i dues terceres posicions 1965, 1966 en martell, i un tercer lloc en disc 1975 Exercí diferents càrrecs com a responsable de llançaments tant en la federació catalana com en l’espanyola També fou professor durant més de dues dècades de l’Escola…

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d’escaladors anomenats Barrufets , amb escalades destacades a Montserrat, el Pedraforca i els Alps Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran Damavand, 1971, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987, 1993, el Makalu 1976 i, en tres ocasions, l’Everest 1983, 1985, 2000 Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Muntanya i el reconeixement…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i dirigí nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Fou secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals 1985-88 Impartí cursos i assessorà diverses…