Resultats de la cerca

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac

De família de propietaris rurals, fou home de confiança del general Joan Prim, cap del partit progressista a l’Empordà, diputat a corts i cap de la milícia nacional gironina durant el Bienni Progressista 1854-56 Membre de la Junta Revolucionària de Girona, prengué part en el combat de Llers 1856 S'exilià al Rosselló, on fou tancat a la ciutadella de Perpinyà Tornat a Catalunya, el 1868 fou governador civil de Girona i diputat a les corts constituents el 1873

Fill de Gualter I d’Atenes Expulsat del ducat pels almogàvers, s’installà a Nàpols amb els Anjou Els seus intents de recuperar el ducat 1330, 1335, amb l’ajut del papat, fracassaren El 1341 els florentins, en guerra amb Lucca, li oferiren la senyoria de la ciutat, però el partit popular acabà foragitant-lo 1343 Participà en la primera part de la guerra dels Cent Anys, al costat de França, on fou nomenat conestable 1356, i morí a la batalla de Poitiers

Fill de l’intendent de València al temps de la invasió napoleònica, fou educat a París i seguí després la carrera militar Durant la primera guerra Carlina es distingí en el setge d' Alpont , pel qual fou ascendit a mariscal de camp Afiliat al partit moderat, fou ministre de la guerra agost-setembre 1840, en un dels governs interins que precediren la presa del poder per Espartero i capità general de València Hom li concedí el títol de comte d’Alpont

Conseller de Khildebert II, rei d’Austràsia i de Borgonya, passà al servei del fill d’aquest, Teodebert II d’Austràsia, desposseït 612 pel seu germà Teodoric II de Borgonya En les lluites posteriors entre els merovingis, prengué el partit de Clotari II de Nèustria i des del 613 sobirà únic dels francs Bé que laic, fou elegit bisbe de Metz 614 El 622 Clotari II li confià l’educació del seu fill Dagobert i, en part, el govern del reialme assignat, Austràsia

Jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1949-52, en què fou tercer porter i disputà 7 partits de Lliga Seguidament jugà amb el Màlaga 1952-55, el Sevilla 1955-57, l’Atlético de Madrid 1957-58 i l’Sporting de Gijón 1958-60 La temporada 1960-61 tornà a l’Espanyol, però no jugà cap partit de Lliga Després fitxà pel Terrassa Futbol Club En retirar-se passà a fer d’entrenador i dirigí, entre altres equips, el Mallorca 1974-75

Migcampista, milità en el Granollers, el Comtal, el Sabadell i el San Fernando abans de fitxar pel Betis 1962-64, amb el qual jugà dues temporades a primera divisió L’estiu del 1964 fou traspassat a l’Atlético de Madrid, però el 10 de juliol d’aquell any, durant un partit patí un mareig que derivà en un coma profund del qual mai més no es despertà El 14 de juny de 1967 fou objecte d’un homenatge, a l’estadi del Manzanares

Com a esportista es dedicà al rem, competint principalment amb el Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, sobretot durant els anys cinquanta Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1975-78 amb el president Agustí Montal, càrrec des del qual fomentà la retransmissió dels primers partits de futbol en català Fou un dels organitzadors del partit Catalunya-Rússia 1976, i multat perquè s’hi va interpretar la Santa Espina Presidí el RCMB 1980-84 i la Federació Catalana de Rem

Fundat l’any 1909, fou el primer club de beisbol de Catalunya juntament amb el Fe BBC Agustí Peris i Ramon Masvidal foren els impulsors dels dos equips Estava format per jugadors amateurs de la colònia americana i jugava al solar on anys després es construí la plaça de toros de la Monumental Fins l’any 1910 eren destacats els partits que disputava contra el Fe BBC i l’Habana BBC Realitzà algun partit d’exhibició en altres ciutats catalanes

Interior dret, destacà a l’Athletic Club de Bilbao i fitxà pel FC Barcelona 1918-20 Disputà 55 partits amb l’equip blaugrana i marcà 37 gols, incloent-hi breus actuacions en la temporada 1922-23 Obtingué la Copa 1920 i dos Campionats de Catalunya La temporada 1920-21 passà al Martinenc, club en què jugà fins a la temporada 1925-26, exceptuant-ne la de 1923-24, en què fou jugador del RCD Espanyol Disputà un partit amb la selecció catalana