Resultats de la cerca

A tretze anys es proclamà campió del món infantil, a l’Argentina, i esdevingué l’únic escaquista català guanyador d’un títol mundial El 1993 conquerí el Campionat d’Espanya absolut, i fou subcampió el 2001, darrere el també català Miquel Illescas Ha representat Espanya en un Campionat d’Europa per equips 1999 i en quatre Olimpíades d’escacs 1990, 1994, 1998, 2000, on ha totalitzat 16 punts de 33 partides 48,5% Obtingué el títol de Mestre Internacional 1991 i el de gran mestre 1999 El 1990 fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs

Participà en el primer torneig de tir amb arc organitzat per l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore AEEF l’any 1949 Se’n feu soci i a partir del 1950 formà part de l’equip d’arquers de l’AEEF, del Centre de Funcionaris de la Diputació Provincial i del Club d’Arquers de Catalunya Fou campió 1954 i segon 1951 al Campionat de Catalunya També participà en el Campionat d’Espanya 1957-69 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir amb Arc des del 1960 i vicepresident 1967-72 També practicà el muntanyisme amb el Centre Excursionista de Catalunya

Especialitzat en proves de mig fons i de fons, nedà al Club Natació Palma i al Club Natació Montjuïc Fou campió d’Espanya absolut en els 1 500 m lliure 1984, 1985 Participà als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on finalitzà desè en els 400 m lliure També participà en els 1 500 m lliure i en els relleus 4 × 200 m lliure Fou seleccionat, igualment, per al Mundial de Madrid 1986 i per als Campionats d’Europa 1983, 1985 En aquests últims fou sisè en els 400 m lliure i vuitè en els 1 500 m lliure

Fou professional entre el 1930 i el 1944 El 1934 fitxà per la Unió Esportiva de Sants i el 1935 disputà el Tour de França amb la selecció espanyola El 1936 corregué per la Penya William Tarín de Tarragona i competí en el Mundial Després de la Guerra Civil formà part de l’equip del FC Barcelona El 1943 guanyà el Gran Premi de Bilbao i acabà tercer a la Volta a Catalunya Fou cinc cops campió d’Andalusia Posteriorment es dedicà al ciclisme de pista 1944-47 i es retirà Formà part de la directiva del Club Ciclista Tarragona 1957-60

S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Installat a Barcelona a quaranta-vuit anys, hi introduí les bitlles lleoneses, com feu en altres ciutats Formà part del club Dama de Arintero i fou clau en l’organització del XXI Campionat d’Espanya 1995 disputat a Barcelona És autor del llibre Juego de Bolos Leoneses 1993, on dedica un capítol a la introducció de les bitlles lleoneses a Catalunya Com a jugador de primera categoria, obtingué nombrosos èxits esportius Fou campió de Catalunya i subcampió de la Lliga espanyola per equips 1995 Vestí la samarreta de la selecció catalana dotze vegades, en competicions estatals

Membre del Club Natació Catalunya, des dels 13 anys, on a més de la natació practicà el waterpolo i, posteriorment, fou monitor, entrenador i secretari tècnic Jugà durant dues temporades amb el CN Barcelona 1950-51 i fou entrenador de waterpolo altres dues temporades al CN Mataró Fou en dues ocasions campió de Catalunya en la prova de 200 m esquena 1950, 1952 i subcampió d'Espanya, i participà en diverses competicions internacionals amb la selecció espanyola Fou àrbitre internacional de waterpolo Medalla d'or per la RFEN 1988 Fou pare dels també nedadors i waterpolistes Francesc…

Competí en Tècnica de Recorregut Eqüestre de Competició TREC com a membre de l’equip del Club les Tanques de Viladecans i es proclamà campió estatal en les especialitats sènior TREC 2009 i prova d’orientació en TREC 2006 Practicà el bàsquet a cavall amb el Centre de Doma d’Osona i formà part de la selecció catalana d’aquesta especialitat Des del 2006 compaginà l’alta competició amb la seva feina al Centre d’Equitació les Tanques de Viladecans, on s’encarregà de la doma de cavalls i d’activitats d’equitació terapèutica per a centres d’educació especial

Soci del Grup Excursionista Cultural Alpinista Lletissonada, guanyà el Grand Prix Montagne-Coupe des Pyrénées Orientales entre els anys 1994 i 1999 Fou campió d’Espanya 2001, 2002 i de Catalunya 2001, 2002, 2003 de curses de muntanya, i també de la Copa Catalana 2003 Abandonà les curses per dedicar-se a les raquetes de neu, pràctica esportiva en què, en la categoria de veterans, guanyà el Campionat de Catalunya 2007, 2008 i fou subcampió del món 2008 i de la Copa del Món 2008 El 2010 es proclamà subcampió de Catalunya per equips de rogaining

S’inicià amb la Penya Ciclista Maricel com a infantil, i fou campió de Catalunya La seva trajectòria esportiva es perllongà fins el 1988, després de competir pel Club Ciclista Rubí i la Unió Ciclista Tona i als equips Venta Catálogo i Cesaden Del 1994 al 1998 fou president de la PC Maricel La temporada 2003-04 participà en la creació de la secció de ciclisme del FC Barcelona, i fou el director de l’equip sub-23 del club fins el 2006 La temporada següent creà l’equip ECP, amb estructures de carretera i BTT