Resultats de la cerca
Es mostren 10638 resultats
Jean Jaurès

Jean Jaurés
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític occità.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució Francesa De…
Alfred Jarry
Teatre
Literatura francesa
Poeta, dramaturg i novel·lista francès.
Es féu famós amb Ubu Roi 1888, obra escrita, en la primera versió, per a titelles, en la qual satiritza la imbecillitat, la tirania i la classe burgesa i que es desenvolupa en un cicle Ubu enchaîné , 1900, i Ubu cocu , ed 1944 Més enllà de l’anarquisme intellectual, Jarry és l’autor de l’alegria d’escriure i de la gratuïtat temàtica, únic remei, potser, al problema metafísic que planteja d’arrel en tota la seva obra inventà la patafísica , pseudociència de l’excepció i de la fantasia
Vladimir Jankélévitch
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lilla i a la Sorbona, i autor de treballs sobre musicologia, el seu pensament és també descriptiu i melodiós, centrat en l’home i en l’obra creadora el “quasi no-res”, o l’impossible realitzat Ha escrit L’ironie 1936, Le mal 1947, Philosophie première Introduction à une philosophie du “presque” 1954, Le pardon 1967
Clément Janequin
Música
Compositor francès.
La seva producció religiosa comprèn salms, cançons espirituals, dues misses, etc La seva popularitat europea es degué a les cançons parisenques Le chant des oiseaux , L’alouette , La chasse i La guerre En les seves darreres obres incorporà l’escriptura cromàtica pròpia del madrigal italià
François Jacob
Biologia
Medicina
Metge i biòleg francès.
Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de genètica…
Edmond Jabès
Literatura francesa
Poeta francès.
De família jueva benestant establerta a Egipte, cresqué i s’educà en la comunitat francòfona cairota De molt jove adquirí un gran coneixement dels poetes simbolistes francesos, especialment Baudelaire i Mallarmé i, més endavant, Paul Éluard i Max Jacob , amb qui tractà epistolarment durant uns quants anys A la Segona Guerra Mundial fou traslladat a Palestina pels anglesos Acabada la guerra tornà a Egipte i es dedicà a treballs editorials i collaborà, entre d’altres, a la Nouvelle Revue Française El 1956 la crisi de Suez forçà la seva marxa d’Egipte i el seu establiment a França, on es…
Gaspard Itard
Metge provençal.
Escriví el primer tractat important d’otologia, Traité des maladies de l’oreille et de l’audition 1821 Féu també encertades observacions sobre l’eunucoïdisme, i ha estat considerat un dels fundadors de l’endocrinologia
Eugène Ionesco
Teatre
Dramaturg francès d’origen romanès.
Amb La cantatrice chauve 1950 inaugurà el que hom sol anomenar, d’aleshores ençà, teatre de l’absurd, precisat a La leçon 1951, Les chaises 1952, Victimes du devoir 1953, Amédée ou comment s’en débarrasser 1954 i Le nouveau locataire 1957 El poc èxit que obtingueren aquestes obres fou compensat pel que assoliren, posteriorment, Rhinocéros 1959, Le roi se meurt 1962 i La soif et la faim 1965 En les primeres, de joc poètic, gratuït, i que fomentaven l’element dramàtic sobre una manca d’associació d’idees i d’argument inidentificable per un públic desprevingut, en succeïren unes altres en què…
Hug de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals
Hug I de França
Història
Duc (956-987) i rei de França (987-996).
Fill del duc Hug el Gran, vassall del rei Lotari I i després de Lluís V, rebé el vassallatge de nombrosos nobles del N de França, especialment del duc Ricard I de Normandia El 987 morí Lluís V, darrer carolingi Hug es proclamà rei amb l’ajut de l’arquebisbe de Reims i vencé i empresonà el duc Carles I de la Baixa Lorena, oncle seu, que reclamava la corona Fou l’iniciador de la dinastia dels Capet