Resultats de la cerca

Cinturó negre segon dan S’inicià a vint-i-tres anys d’amagat per les prohibicions existents en l’època, seguint la tradició familiar iniciada pel seu pare, Vicente del Olmo Sánchez Fou pionera del karate femení a l’Estat espanyol i la primera dona que aconseguí el cinturó negre Guanyà una medalla de bronze als Campionats d’Europa per equips També es proclamà campiona d’Europa en categoria individual Compaginà la competició amb la seva feina com a professora d’aquest esport al Gimnàs Guinardó de Barcelona, propietat del seu pare Exercí de delegada de karate femení de la Federació…

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997

Establerta a Reus des de petita, s’afilià a la Federació de Tir Olímpic de Tarragona Guanyà el seu primer Campionat de Catalunya el 1974, any que quedà tercera al Campionat d’Espanya Aconseguí nombroses medalles en competicions catalanes i estatals Formà part de la selecció espanyola de tir al final dels anys setanta i al principi dels vuitanta Guanyà les medalles de bronze 1977, d’or 1981 i de plata 1983 en fossat olímpic per equips en el Campionat del Món D’altra banda, guanyà la medalla de plata 1977 i de bronze 1979, 1983 per equips en el Campionat d’Europa de tir

El 1965 fou membre fundador del Club d’Enganxos i Equitació de Catalunya Fou campió d’Espanya d’enganxos en la modalitat de tresillos 1974 Formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya d’enganxos celebrat a Barcelona 1981 Participà en el Campionat d’Europa d’enganxos 1981 i capitanejà l’equip que disputà el primer Concurs Internacional d’Enganxos a Llimonera 1986 Des del 1975 fou jutge estatal d’enganxos de la Federació Hípica Espanyola Creà la primera escola d’enganxos gratuïta de Catalunya Collaborà en publicacions com El Caballo i fou un dels promotors de la…

Especialista en mig fons i fons, s’inicià a les files del SEAT i també competí en el CN Barcelona, el CN Montjuïc, l’AE l’Hospitalet, amb Domingo López com a entrenador, i el CAV d’Andorra Fou campió de Catalunya de 800 m 1990, 1500 m 1986, 1987, 1988 i 3000 m obstacles 1997 A les files del CAV d’Andorra, aconseguí cinc subcampionats dels Jocs Europeus dels Petits Estats d’Europa de 5000 m i 10000 m 1993, 1997 i de 5000 m 1999 Com a responsable de fons i de mig fons de la Federació Andorrana d’Atletisme, ha entrenat els olímpics Toni Bernadó i Sílvia Felipo

El 2001 arribà al Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe Natación Club de Madrid Romangué a Catalunya fins el 2004 i sumà una Lliga 2003 i una Copa del Rei 2004 als dos títols de Lliga aconseguits amb el Canoe Fou 136 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en Campionats del Món 2001, campió, i 2003 i Jocs Olímpics Sydney, 2000, i Atenes, 2004 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola en bronze 2000, argent 2001 i or 2003 i la medalla extraordinària al mèrit esportiu 2001 També té l’Orde Olímpic del Comité Olímpico…

Establert a Tarragona, al final dels anys setanta impulsà, des de l’AMPA, la pràctica del voleibol al collegi públic de Sant Pere i Sant Pau Fou un dels fundadors i primer president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1982-2001 i, sota el seu mandat, el primer equip aconseguí l’ascens a la divisió d’honor 1996, disputà dos play-off pel títol 1999-2000 i cinc fases de la Copa del Rei També guanyà set cops la Lliga Catalana Posseeix la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Voleibol 1996 És president d’honor del CV Sant Pere i Sant Pau 2003

Membre del Club de Boxa KO Verdum i conegut com el Diable , guanyà el Campionat de Catalunya de boxa de pes wèlter 1992 i superwèlter 1994 L’any 2000 es proclamà campió d’Espanya de pes mitjà També fou campió intercontinental de pes wèlter 2000 D’altra banda, en full-contact fou campió d’Espanya i del món per la Federació Internacional d’Arts Marcials 2000, i en kick-boxing fou campió d’Europa per l’Associació Internacional de kick-boxing ISKA i subcampió del món de la Lliga Mundial de kick-boxing WKL 2001 Representà la selecció catalana de kick-boxing en torneigs internacionals

Especialitzat en braça, es formà al Club Natació Molins de Rei i el 1982 passà al Club Natació Catalunya Fou nou vegades campió de Catalunya sis cops de 100 m 1978-81, 1983, 1984 i tres en 200 m 1978, 1979, 1980 En l’àmbit estatal fou tretze vegades campió d’Espanya quatre d’estiu, en 100 m 1978, 1979 i 1983, 1984, i nou d’hivern, en 100 m 1978, 1979, 1983, 1984, 1985, 200 m 1979, 1983, 1984 i relleus 4 × 100 m estils 1985 Fou internacional per Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1979 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1980

Format a les categories inferiors del Picadero, jugà amb el Club Bàsquet Granollers i el Club Bàsquet Cornellà Amb aquest darrer club s’inicià com a entrenador Dirigí el CB Granollers 1978-80, i la segona temporada fou reconegut com a millor entrenador per l’Associació Espanyola d’Entrenadors de Bàsquet AEEB A continuació treballà com a director esportiu de l’equip vallesà fins el 1990, i del Manresa Esportiu Bàsquet 1990-94 Participà en la transformació del club bagenc en societat anònima esportiva i en la creació de la Unió Manresana Posteriorment s’incorporà a la Federació…