Resultats de la cerca

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…

Inicialment crearen dos equips per participar en els campionats de Catalunya de primera i segona categoria El primer president fou Oriol Freixa i Vancells Debutà oficialment al Torneig de Tardor de la Federació Catalana d’Hoquei a l’octubre del mateix any La temporada 1965-66 l’equip juvenil guanyà el Campionat d’Espanya S’inaugurà el primer terreny propi al torrent d’en Pere Parres 1964 i es creà la secció d’atletisme 1966 El 1967 es traslladà als terrenys de Can Salas, inaugurats el 1969 amb la celebració de la Challenge Europea de Clubs d’Hoquei També es crearen les seccions de tennis i de…

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes

Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s XVIII, per l’ajuntament de Porreres Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes Fou suprimit el 1835

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya

És constituït per cinc instruments de corda, un clavicèmbal i una flauta, travessera o de bec, en funció del repertori La formació ha augmentat ocasionalment el nombre dels seus integrants amb la incorporació d’altres instrumentistes, a més de cantants -tant de conjunts vocals com solistes- Ha desenvolupat una tasca important en la revisió de la interpretació de l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i n’ha enregistrat peces com L’ofrena musical o els Sis Concerts de Brandenburg o les suites orquestrals Més endavant, amplià el repertori amb obres renaixentistes i barroques dels segles…

Un dels seus principals components és Toni García, format als estudis Peraustrínia Ha rodat només un llarg, que esdevingué sèrie D’Artacán y los tres mosqueteros 1986, L Ballester A partir del 1980 es dedicà a les sèries de 13 o 26 episodis de 26’, en règim de coproducció amb cadenes de l’Estat espanyol o de l’estranger El pequeño Cid 1980 La vuelta al mundo de Willy Fog 1984 Història de Catalunya 1986-88, 39 15’ La colla del Cobi La Troupe de Cobi , 1990-91 Mortadelo y Filemón 1993-94 o Toonimals 2001

Hi participaren Alternativa Verda , Els Verds , Els Verds-Unió Verda Alternativa Ecologista de Catalunya , que després de les eleccions generals de 1993 es donà de baixa, el Moviment d’Esquerra Nacionalista , i diversos collectius ecologistes de base i persones a títol individual Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 36683 vots, el seu millor resultat i a les europees de 1994 25420 vots En les municipals de 1995 formà la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds amb Iniciativa per Catalunya, el Partit dels Comunistes de Catalunya, Candidatures d’Unitat Popular i Candidatures del…

Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà

Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a…