Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
l’Alcúdia d’Elx
Lleugera elevació de la plana, 3 km al SE d’Elx, on s’establí la ciutat (de primer, ibèrica; després romana) d’Ilici i on fou trobada la Dama d’Elx.
Excavacions fetes per A Ramos i Folques mostren una ocupació prehistòrica Eneolític o bronze, diverses fases ibèriques, la romanització paulatina, la plenitud romana fins a la crisi del segle III dC amb la destrucció de la ciutat i la supervivència fins a la invasió àrab, quan el lloc fou abandonat i nasqué l’actual Elx Les troballes, molt importants per a l’estudi de l’època ibèrica alS del País Valencià, són al Museu d’Elx i, sobretot, a la notable collecció Ramos, a l’Alcúdia mateix
Filipos
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Macedònia prop de l’Egea, a l’altura de l’illa de Tassos i uns 170 km al nord de Tessalònica.
Fou fundada al s IV aC, i d’antuvi fou anomenada Krenides Filip II de Macedònia la conquerí i la fortificà 360 aC per fer-la baluard contra Tràcia Conquerida pels romans 148 aC, esdevingué cap de la província romana macedònia Antoni i Octavi hi aconseguiren 42 aC una victòria decisiva, en l’anomenada batalla de Filipos , contra els caps del partit republicà Brut i Cassi Longí En temps d’August esdevingué colònia romana, i Pau hi fundà la primera comunitat cristiana d’Europa, a la qual adreçà una epístola
Eibar
Municipi
Municipi de Guipúscoa, País Basc, a la vall de l’Ego.
La seva economia es basa, fonamentalment, en la indústria màquines d’escriure, motocicletes, mobles metàllics, aparells de precisió, de la qual destaca la fabricació d’armes, que s’inicià cap al 1538 i que amb la creació de la Compañía Guipuzcoana de Caracas 1728, que venia les armes a Amèrica, revifà l’expansió econòmica, gairebé nulla al s XVII Fou la primera ciutat on hom proclamà la Segona República Formà part del " Cinturón de hierro " durant la guerra civil de 1936-39, en el decurs de la qual fou gairebé destruïda
Dunkerque
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la vora de la mar del Nord.
Fundada, segons la tradició, als VII per sant Eloi, constituí un port molt estratègic disputat per totes les potències i un centre de corsaris Perduda per a Espanya després de la derrota naval de les Dunes, passà definitivament a França el 1662 El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, fou el punt d’evacuació de les tropes aliades molt destruïda, disminuí la població de 28 450 h el 1936 a 9 869 h el 1946 És un nucli industrial important construcció naval, refineria de petroli, indústria tèxtil, alimentària, de la fusta
Jungària
Divisió administrativa
Regió septentrional del zizhiqu del Xinjiang Uighur, Xina, a la regió del Nord-oest.
Formada per un altiplà limitat al N per l’Altai i al s per la serralada de Tian Shan, és una zona estepària i en gran part estèril Té un clima més benigne que Mongòlia, amb un període estival força llarg que permet el conreu de blat, ordi, melca, cotó, arròs, blat de moro, sèsam, tabac, etc El nom tradicional xinès és Pelu “camí del nord”, perquè la població es concentra únicament al llarg de l’antic camí que unia la Xina amb l’Occident L’única ciutat important és Urumqi, capital del zizhiqu
poder temporal
Cristianisme
Poder civil exercit per l’autoritat eclesiàstica, sobretot pels papes, sobre un territori.
L’origen del poder temporal dels papes, derivat tradicionalment de la llegendària Donació de Constantí, prové realment de les donacions dels reis carolingis als VIII, que, amb el temps, constituïren els Estats Pontificis La seva desaparició s XIX donà naixença a l’estat del Vaticà, on el papa exerceix el poder polític A l’edat mitjana proliferaren abats i bisbes amb domini senyorial sobre diversos territoris d’Europa abacomte, príncep bisbe, bisbe elector, etc Excepcionalment manté un poder d’aquesta mena el bisbe de la Seu d’Urgell, copríncep d’Andorra
Castelsardo
Ciutat
Vila de la província de Sàsser, a Sardenya, Itàlia.
Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria als XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo
Remolins
Barri
Barri de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre), al N del nucli antic.
S'hi localitza l’església parroquial de Sant Jaume, fundada ja al s XI També hi havia hagut l’església de Sant Nicolau i el call jueu s’hi han trobat importants restes romanes i un motlle de plater àrab La seva fesomia urbana conserva el perfil medieval i llocs com el carrer de Gentildones o la plaça del Platger Enderrocada la muralla al començament del s XX, queda encara ben patent la separació del call en un ample espai no edificat, avui en part plaça i en part església
Querós
Despoblat
Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter.
El lloc és esmentat ja el 923, i l’església parroquial de Sant Martí, al s XI l’edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler i un notable pont refet en 1696-1700, pel pantà de Susqueda El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí
pena corporal
Dret penal
Càstig, imposat pel dret, que afecta la persona o la integritat física del delinqüent.
Malgrat que el concepte inclou la pena de mort, hom en cenyeix l’abast a les penes que tendeixen a causar un sofriment físic Habituals a l’antic dret, en diverses formes cruels —mutilació, assots, etc— han desaparegut dels drets penals occidentals, sobretot a partir de la reforma iniciada, als XVIII, per Cesare Beccaria Hom els troba encara en països d’influència musulmana Líbia, Aràbia Saudita, Sudan, etc Amb finalitat purament eugenèsica, d’higiene social, hi ha la pràctica, a certes nacions, de l’esterilització o castració d’anormals i delinqüents sexuals…