Resultats de la cerca
Es mostren 28854 resultats
Electricitat i magnetisme
L'electricitat Fa a penes poc més d’un segle que l’ésser humà ha après a servir-se de l’energia elèctrica Però l’electricitat és un fenomen físic conegut ja des de l’antiguitat, encara que no existia cap teoria científica que n’expliqués la naturalesa i, per això, no se sabia com emprar-la ni com emmagatzemar-la i transmetre-la a distància Càrregues elèctriques i força elèctrica Les primeres observacions de fenòmens elèctrics van ser possibles gràcies a l’electricitat de fregament Es va observar que, després de fregar un vidre o un tros de plàstic amb un drap de llana, aquests materials…
Els consumidors primaris: el zooplàncton
Els organismes del zooplàncton Dins les cadenes tròfiques marines el zooplàncton constitueix l’anella que canalitza l’energia produïda pels organismes autòtrofs cap als consumidors secundaris D’una manera molt simplificada, es pot afirmar que el zooplàncton s’encarrega de posar a disposició dels grans carnívors pelàgics l’energia generada pel fitoplàncton Tanmateix, el paper del zooplàncton als ecosistemes marins és força més complex, fruit tant de la diversitat d’organismes i de formes que el componen com de la diversitat d’estratègies que segueixen les diferents espècies i grups El…
La vida en rius i llacs a la sabana
Les aigües de les sabanes Malgrat que el clima de les sabanes és definit, a banda l’estacionalitat de les pluges, per unes precipitacions relativament escasses, les sabanes disposen d’aigües superficials de les més variades característiques Aquestes aigües són menys abundants en termes absoluts que en altres biomes més ben irrigats, però així i tot hi són relativament abundants estacionalment, amb relació a les pluges, poden desenvolupar-se grans extensions d’aigua dolça o salabrosa, mentre que també hi ha aiguamolls que poden mantenir-se durant els períodes de sequera I alhora poden córrer…
Fang a l’estiu, pols a l’hivern
Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…
Segon pariatge d’Andorra (6 de desembre de 1288)
Art romànic
Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra "Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter…
Els ambients zonals subalpins i alpins
Consideracions generals Els paisatges subalpins i alpins, dotats d’una vegetació comparable a la de les altes muntanyes europees i emparentada amb la de les terres àrtiques, atenyen, als Països Catalans, exclusivament l’àrea pirinenca i pre-pirinenca, amb una avançada meridional als cims més elevats del Montseny Constitueixen, doncs, una minsa part del nostre territori 4%, part que designem amb el nom d’alta muntanya, i en la qual es diferencien clarament dues grans zones l’estatge subalpí, de boscos de coníferes, que s’estén des dels 1600-1800 m fins al voltant dels 2300 m, i l’estatge alpí…
La Generalitat restaurada
A partir del novembre del 1932 s’obrí a Catalunya una etapa en la qual els governs de la Generalitat s’esforçaren a fer realitat les atribucions definides per l’Estatut L’avenç autonòmic, però, no fou senzill ni ràpid, perquè el traspàs dels serveis fou lent i molt aviat se’n detectaren els límits, tant competencials com financers, que dificultaven l’assoliment d’una autonomia plena A més, algunes de les principals mesures de caràcter reformador, com ara la Llei de Contractes de Conreu, trobà l’oposició de les forces més conservadores catalanes i espanyoles i fou un dels elements fonamentals…
El nou sistema de partits
Les eleccions a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 van confirmar l’hegemonia de la coalició republicanosocialista que havia subscrit el pacte de Sant Sebastià, i la desfeta i la descomposició definitives dels vells partits dinàstics Amb la desaparició del règim monàrquic, va néixer un nou sistema de partits, caracteritzat pel multipartidisme o pluripartidisme extrem i per una gran bipolarització Però, així com el multipartidisme es va anar corregint, almenys tendencialment, tant per part de les dretes com de les esquerres, sobretot a partir de les eleccions legislatives…
Els ambients marins rics en algues
El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir,…
La flora i el poblament vegetal de la taigà
Sempre els mateixos arbres Només al llarg d’uns pocs quilòmetres de selva plujosa tropical hom pot trobar algunes desenes d’espècies d’arbres i centenars, si no milers, d’altres espècies vegetals A la taigà, en canvi, són freqüents els espais infinits, de centenars i fins i tot milers de quilòmetres, coberts per boscos extraordinàriament monòtons pel que fa als arbres, una sola espècie, i quant a l’estrat herbaci i subarbustiu, la dominància absoluta de només un parell d’espècies Si s’exclouen les plantes introduïdes, a la zona eurasiàtica de la taigà la quantitat total d’espècies de plantes…