Resultats de la cerca

Com a cantant, fou intèrpret d’operetes catalanes Dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra 1926 i de La legió d’honor 1930, de Martínez i Valls, i d’altres obres líriques catalanes destacades Actuà també per l’Amèrica del Sud i les Filipines

Es donà a conèixer a París l’any 1900 Fou un dels més característics caricaturistes de la Belle Époque i potser el primer a triomfar per la seva agudesa, malgrat la seva limitada preparació tècnica Illustrà obres i publicà llibres, com Un Pékin sur le front 1916

Oficial de la marina francesa, viatjà sovint a l’Orient, i traduí en les seves obres una visió impressionista d’aquest món exòtic i les seves experiències personals Cal esmentar-ne Aziyadé 1879, Pêcheur d’Islande 1886, Madame Chrysanthème 1887, Ramuntcho 1897 i La hyène enragée 1916

Residí habitualment a Madrid, on estrenà i publicà un gran nombres d’obres teatrals, entre les quals La toma de Hay por Josué 1801, El buen y el mal amigo 1801, El triunfo del amor y de la amistad 1804 i La Eumenia o La madrileña 1805

Les seves obres —novelles i narracions— ofereixen sovint una temàtica inspirada en la terra nadiua Cal destacar-ne De godin die wacht ‘La deessa que espera’, 1903 i Het dure moederschap ‘La bella maternitat’, 1907, novelles, i Orpheus in de dessa ‘Orfeu a la dessa ', 1903, narració

Fou professor a Freiberg Investigà sobre mineralogia i sobretot les roques, que classificà És conegut especialment per la teoria neptunista sobre l’origen de les roca Publicà, entre altres obres, Kurze Klassification und Beschreibung der Gebirgsarten ‘Petita classificació i descripció dels terrenys’, 1787 i Geognosis 1801

De formació autodidàctica, rebé la influència de l’impressionisme i del realisme Creà, amb colors violents, una obra plena de simbolisme i de visions fantàstiques, que respon al seu particular expressionisme fantàstic Obres Èdip , L’esfinx i la vida ambdues al Musée National d’Art Moderne, París

El seu teatre correspon al gust que per la comèdia tenia el públic de l’època elisabetiana Les seves obres més conegudes són John a Kent and John a Cumber ~1594 i The Downfall of Robert Earl of Huntington ‘La caiguda de Robert, comte de Huntington’, 1606

Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1788, hi llegí un treball sobre l’origen de la llengua catalana 1789 Publicà nombrosos sermons i obres religioses

Fou deixeble de Joan Crisòstom Ripollès i exercí com a mestre de capella a Olot des del 1739 fins a la seva mort Compongué 48 obres religioses catalogades per Francesc Bonastre, entre les quals destaca un Stabat Mater 1742, barroc, amb influències de l’estil concertant italià