Resultats de la cerca

Sorgit del Club Esportiu Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, passà després al Futbol Club Barcelona, on jugà a l’equip filial durant tres temporades 1989, 1990, 1991 Davanter, debutà en el primer equip a la Lliga al febrer del 1990, i en la temporada següent jugà 7 partits més Fou cedit al Mallorca 1992, i després a l’Albacete 1993 L’estiu del 1993 fitxà pel Tenerife, on jugà set temporades, en què disputà 149 partits a primera divisió i marcà 30 gols Posteriorment, s’incorporà al Salamanca 2001 i el Gimnàstic, on jugà les darreres temporades de la seva carrera 2001-08 i amb el…

D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…

Llicenciat en escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, on exerceix de professor Ha realitzat nombroses escenografies, com ara les de A little night music , de SSondheim 2000, i Lulú , de FWedekind 2001, ambdues dirigides per MGas La cantant calva , de Ionesco, La cantant calva al McDonalds , de LlCunillé 2007, i Coral romput 2008, dirigides per JOllé Ay, Carmela , de JSanchis i Sinisterra, sota la direcció d’ASimón, o Mathilde , de VOlmi 2004, dirigida per JMesalles El disseny de totes les seves escenografies es caracteritza per aprofitar al màxim els recursos i les possibilitats…

Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…

Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l’any 1959 com una secció autònoma dins l’associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals, i funcionà continuadament entre el 1971 i el 1985 Al llarg de la seva existència desplegà una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz concerts, audició de discs, conferències, pellícules, etc com en la promoció de músics i grups autòctons A més de la incondicional collaboració de músics com Tete Montoliu, Lou Bennet, Ramon Farrau, Josep M Farràs, Pere Ferré, Adrià Font, entre d’altres, han actuat…

El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam Després del tancament del negoci 1953, fou successivament director d’una entitat de crèdit 1957 i soci en el bufet d’advocats Castejón & Associats 1976-96, el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metallúrgica Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica Amb el seu gendre Oriol Guixà es feu càrrec de l’…

El 83 aC Alexandre Janneu la conquerí, i a partir del 40 aC formà part de la Decàpolis Inicià la seva expansió a partir del 106 dC, quan Trajà annexionà la Nabatea a l’imperi i creà la província d’Aràbia Són pocs els coneixements que hom té de la ciutat dels ss III i IV dC, però al sV dC esdevingué seu episcopal i hi foren construïdes nombroses esglésies Ciutat de construcció hipòdroma —el cardo mesura 900 m i el creuen dos decumani —, és voltada per una muralla de 0,8 km A l’extrem nord hom hi troba una porta monumental construïda per Trajà l’any 115 aC a l’extrem meridional, més enllà de la…

L’antic nom romà designa aproximadament l’àrea de la moderna Romania, bé que el regne dels dacis ocupà, a més, terres al sud del Danubi i al nord dels Carpats, i que la província romana tingué una extensió més àmplia en alguns períodes Trajà sotmeté els dacis al poder de Roma i convertí la Transsilvània i la Valàquia en província romana 107 els límits eren el Dnièster, el Tisza, el Danubi inferior i la mar Negra Durant la dominació romana la Dàcia restà separada de la província de la Mèsia pel Danubi i fruí de prosperitat per l’explotació de la terra i…

Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve Regina ,…

Vida Es formà com a tècnic de laboratori a la Pathé de Barcelona, per a la qual treballà des del 1908 El 1914 abandonà la firma i, juntament amb Joan Solà i Mestres, fou contractat per la Barcinógrafo com a cap de laboratori i operador, tasques que exercí mentre Adrià Gual en fou el director artístic Quan aquest plegà el 1915, J Solà i A Fontanals també deixaren la productora i el mateix any fundaren Studio Films, un laboratori que al cap de pocs mesos inicià la producció de títols amb La emboscada trágica 1915, codirigit per tots dos D’altra banda, Fontanals també escriví a la…