Resultats de la cerca
Es mostren 4054 resultats
harmolodia
Música
Teoria desenvolupada per Ornette Coleman al final dels anys setanta del segle XX per a les seves improvisacions amb la banda Prime Time.
La naturalesa i l’aplicació de la improvisació harmolòdica en la música de Coleman resta poc clara Fins on les explicacions d’aquest poden ser enteses, sembla que impliqui el so simultani, en diferents tonalitats, d’una línia melòdica El procediment produeix una mena d’heterofonia De manera general, la teoria fa seus els principis establerts pel free-jazz
grup xantoderm
Antropologia física
Grup de races humanes originari d’Àsia de pell que pot variar d’una pigmentació molt pàl·lida fins a considerablement fosca.
Es caracteritzen també pel plec palpebral més o menys pronunciat, els cabells llisos i molt foscs, i tendència molt clara a la braquicefàlia Comprèn les races paleosiberiana, nord-mongòlida, sínida, sud-mongòlida, indonèsida, polinèsida, esquímida i ameríndia, aquesta darrera exclusiva del continent americà i que comprèn diverses subraces, que presenten uns trets diferenciats respecte al tronc asiàtic principal
distròfia
Patologia humana
Trastorn o canvi negatiu produït per alteracions de nutrició, que es tradueix per una disminució del volum o pèrdua de les capacitats funcionals d’un òrgan o d’un teixit.
Les principals distròfies són les musculars amiotròfia, la distròfia dental , caracteritzada per la destrucció parcial dels teixits dentaris i que inclou nombroses afeccions sense nexe aparent entre elles, la qual distròfia pot afectar l’esmalt, la dentina, el ciment o la polpa la càries, d’etiopatogènesi poc clara, és considerada una distròfia, la distròfia osteogènica i les distròfies encondrals
declaració d’Amsterdam
Arquitectura
Nom amb què és coneguda la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic, proclamada pel Consell d’Europa el 1975.
Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general
Joaquim Domene i Berga
Pintura
Pintor de formació autodidàctica.
Començà integrat en el grup D’ara 1968-73, realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme S'ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament La seva pintura actual es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans
Antoni Salvador
Escultura
Escultor.
Residí un quant temps a Xàtiva i fou deixeble de Josep Artigues i de Lleonard-Juli Capuz A Roma 1702 treballà amb Giuseppe Rusconi Obtingué el títol de mestre a València el 1720 Té obres de tipus religiós als convents de la Misericòrdia, de la Puritat i dels Trinitaris Descalços de València i a Santa Clara de Xàtiva
Arthur Grumiaux
Música
Violinista belga.
Molt precoç, estudià als Conservatoris de Charleroi, Brusselles i París Considerat el darrer representant de l’escola violinística del seu país, esdevingué un dels violinistes més eminents de la postguerra pel seu estil sobri i coherent Formà un duo amb la pianista rumana Clara Haskill, cèlebre pels seus enregistraments de les sonates de Mozart i Beethoven
Josep Puig i Bosch
Literatura catalana
Poeta i assagista.
En entrar a l’orde caputxí prengué el nom d’Hilari d’Arenys de Mar Publicà, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua 1924, La vall de Núria 1929, Del camp i de la terra 1952, Santa Clara d’Assisi 1956, La vida i el sol 1959, Guia de la Vall Sagrada de Núria 1963, etc
voluntat salvífica universal
Cristianisme
Afirmació teològica segons la qual Déu vol que tots els homes se salvin.
Precedeix qualsevol interpretació restrictiva o quantitativa de l’axioma “fora de l’Església no hi ha salvació”, i significa que tot home que s’obre a Déu i als altres és salvat per Jesucrist, independentment del fet que en tingui o no una clara consciència, i no pas al marge de la seva religió o ideologia, sinó a través d’elles
Les senyoretes del carrer d’Avinyó
Pintura
Quadre a l’oli de Pablo Picasso (245 x 235 cm; Nova York, Museum of Modern Art), pintat a París el 1907, evocant un prostíbul del carrer d’Avinyó de Barcelona, però més conegut amb el nom abreujat i equívoc de Les demoiselles d’Avignon.
Hi dominen el blau, el rosa i els ocres, reminiscències del passat immediat del pintor L’agressivitat de certes línies i de certs colors marca una ruptura amb el concepte clàssic de bellesa D’estil expressionista, fauve i cubista alhora, mostra una clara influència de l’escultura de l’Àfrica Negra i obre les portes a aquesta darrera tendència de l’art modern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina