Resultats de la cerca

Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona Fou un dels fundadors de la revista barcelonina Entregas de Poesía Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza 1945, Los ángeles diarios 1947, Anteo e Isolda 1951, etc Exercí de crític d’art a La Vanguardia , i publicà una antologia de poesia catalana 1947

Cursà els estudis de medicina a Barcelona Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’Hospital Clínic d’aquesta ciutat, i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia 1975 Escriví Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales , entre altres obres, i diversos capítols de la Patología médica , de Pedro i Pons

Pertanyent a una família d’humanistes entre els quals Juan de Iriarte, deixeble de Voltaire i membre de l’Academia Española des del 1747, escriví teatre en vers, alguna obra en prosa i el poema La música 1779 i traduí l’ Arte poética d’Horaci 1777 Autor neoclàssic, és conegut per les seves Fábulas literarias 1782

El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició també és el…

Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en…

Doctora en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 2013 ha estat cap del servei de neurologia del departament de malalties neurodegeneratives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona Ha centrat la seva activitat professional en el camp de la demència, especialment en la malaltia d’Alzheimer , i ha dut a terme recerca sobre biomarcadors i proteïnes de senyalització d’aquesta malaltia, els factors genètics i ambientals involucrats en la seva aparició i l’aplicació de models terapèutics de psicoestimulació cognitiva i d’altres Autora d’un gran nombre d’articles,…

En aquesta primera etapa, suspesa el 1936, tingué una sortida setmanal Reaparegué el 1939 com a diari pertanyent a l’antiga Cadena del Movimiento L’any 1977, en desaparèixer el Movimiento Nacional, passà a Medios de Comunicación del Estado L’any 1979, a causa de les seves pèrdues econòmiques, deixà de publicar-se

Iniciada el 1966, el 1986 publicà el número 83 En són remarcables els exemplars monogràfics sobre les Trobades d’Estudis Numismàtics, dedicats al florí d’or 1983 i a troballes monetàries 1984

Era sacerdot, veí de Barcelona i preceptor particular Amplià l’ Arte poética española de Diego García Rengifo Salamanca 1592 edicióde Vicenç Barcelona 1703 amb unes regles de gramàtica castellana, un diccionari de la rima i l’explicació d’un gran nombre d’artificis retòrics, mètrics i visuals, raó per la qual fou tan apreciada al seu temps com blasmada a partir del romanticisme