Resultats de la cerca

Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica  de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha…

Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de sants i…

S'establí a Sevilla, on dugué a terme quasi tota la seva producció, molt abundant, basada en l’estudi del natural Una execució acurada i harmoniosa i unes expressions contingudes, no gens efectistes, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre per la moderació Cal esmentar-ne Sant Cristòfor 1597 església del Salvador, Sevilla, el Crist de la Clemència 1603 catedral de Sevilla, el Sant Domènec penitent 1605 Museo de Santa Cruz, Sevilla, el retaule de San Isidoro del Campo, a Santiponce 1609, una part del retaule de San Miguel, de Jerez 1617, i la Immaculada , de la…

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 havent ingressat al cos d’arxivers 1890, fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a Revista de Castellón i en altres periòdics Fou autor del drama Les companyies 1887, de diversos poemes i de les narracions Cándido García 1900 i Historietas novelescas 1900 Publicà Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en què, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposava pintoresques solucions…

Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes dels Columbrets, publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria

Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca 1858 i 1863 i pel de Xàtiva 1865 Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València 1871 i per Castelló 1876 Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Collegi d’Advocats de València Amb afeccions literàries, escriví, entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los milicianos urbanos de Valencia

Es naturalitzà nord-americà el 1960 De formació autodidàctica, fou illustrador a l’Editorial Molino, de Barcelona, a la revista El hogar y la moda , etc El 1936 anà a París, on treballà a Vogue i en altres revistes com a dissenyador de modes el 1946 s’establí als EUA, on collaborà al Harper's Bazar i es dedicà a la pintura Es caracteritzà per la capacitat de síntesi, que palesen tant els seus dibuixos antics, d’arabesc fi i sofisticat, com la seva pintura, dominada pel moviment i el color, amb ressonàncies fauves

Membre del Club Natació Barcelona, quan encara estava en edat júnior, es proclamà campió de Catalunya de llançament de pes 1990 Aquell mateix any participà en el Mundial júnior

Fou pintor i veedor de la ciutat de València Féu retrats com el de Domènec Sarrió 1679, ajuntament de València i diverses obres religioses per a esglésies de València, Torreblanca i Borriana, entre altres llocs

Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí Com a historiador de la filosofia estudià el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual confrontà amb el de Duns Escot D’altra banda esbossà un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió 1936, La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió…