Resultats de la cerca
Es mostren 4513 resultats
Armand Casado Bagé
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo i dirigent esportiu.
Milità a les files del Club Esportiu Mediterrani 1950-75, del qual fou entrenador Obtingué dues vegades el Campionat de Catalunya en 200 m braça 1953, 1956 En waterpolo formà part d’un equip que pujà a primera divisió el 1960 i del qual acabà essent-ne l’entrenador 1967-70 Posteriorment, fou membre de la junta directiva de l’entitat 1971-75
Miquel Mir Genés
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1975, jugà 14 partits de Lliga en dues temporades 1975-77 Marxà al Racing de Santander i, posteriorment, jugà al Valladolid, al Terrassa, al Sabadell i acabà la temporada 1982-83 al Sant Andreu Disputà un partit en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976
Josep Massaguer Sitja
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà als juvenils de la Unió Esportiva Montgat i a 17 anys debutà amb el primer equip En retornar del servei militar, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual aconseguí tres Campionats de Catalunya i una Copa d’Espanya Posteriorment jugà a l’Orillo Verde 1955-58 i acabà la seva carrera al Bàsquet Manresa 1958-60 Fou internacional en quatre ocasions
La dama de les camèlies
Novel·la d’Alexandre Dumas fill (1848) inspirada en la història real de Marie Duplessis.
Tracta dels amors entre Armand Duval i la cortesana Marguerite Gautier La intervenció del pare d’Armand provoca la separació dels amants El drama acaba amb llur retrobament i la mort de Marguerite El 1852 Dumas mateix adaptà la novella al teatre Posteriorment, Francesco MPiave, basant-se en l’obra de Dumas, escriví el llibret per a l’òpera de Verdi La Traviata
concili de Perpinyà
Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII al castell reial de Perpinyà el 15 de novembre de 1408, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa —el d’Avinyó o el de Roma— era l’autèntic.
Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V
Ṣumayl ibn Ḥatīm al-Kilābī
Història
Militar
Militar musulmà d’origen sirià.
Delegat del califa Hišām a Ifrīqiya en el moment de la insurrecció dels berbers 740-741, anà a Al-Andalus com a lloctinent de Balǧ ibn Bišr al Gušayrī Cap dels gayssites, i molt influent en el govern de Yǔsuf al-Fihrī, secundà de moment la política d' 'Abd al-Raḥmān I de Còrdova 756, però acabà enfrontant-s’hi i morí executat
Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ
Història
Califa (750-54) fundador de la dinastia abbassí.
Feu de Kūfa Iraq la seva primera capital, però per raons de seguretat acabà residint a Hāšemiyya El sobrenom, que pot també significar ‘el generós’, és interpretat generalment com ‘el sanguinari’, pel fet d’haver-se dedicat a desfer totes les oposicions de sirians, d’omeies i d’altres, fins i tot dels qui l’havien ajudat a aconseguir el tron
Sébastien Roch Nicolas Chamfort
Literatura francesa
Escriptor alvernès en llengua francesa.
Escriví diverses obres de teatre, que assoliren molt d’èxit a la cort Amic de Mirabeau, abraçà la causa revolucionària i fou secretari del Club dels jacobins, però acabà enfrontant-se amb la Convenció La seva obra més important és Pensées, maximes et anecdotes, apareguda pòstumament 1803, en la qual es reflecteixen l’enginy i la mordacitat de l’autor
Félix d’Hérelle
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg canadenc.
El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització
Mark Sem’onovič Donskoj
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic soviètic.
Amb una sòlida formació cinematogràfica, el 1927 s’inicià en la realització i assolí una considerable anomenada amb la seva versió de la trilogia autobiogràfica de MGor'kij Dectvo Gor'kogo ‘La infància de Gor'kij’, 1938, V l’ud’akh ‘Entre la gent’, 1939 i Moi Universitety ‘Les meves universitats’, 1940 Afectat per la política estalinista, acabà en una lamentable inactivitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina