Resultats de la cerca

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia

Es formà a l’acadèmia de Gant Germà de l’escriptor Karel van de Woestijne, s’establí amb ell 1898 a Laethem-St-Martin, on formà part del “primer grup” que porta el nom d’aquella localitat/> Allà evolucionà cap a un simbolisme simple, sovint d’inspiració religiosa i camperola, i sempre amb un dibuix nítid Fou director de l’acadèmia de Malines, fins que passà a residir a Brusselles

Fou governador de València 1621 i ocupà dues vegades el càrrec de lloctinent del Regne de València Membre de l’Acadèmia dels Nocturns, tingué un gran prestigi com a poeta fou lloat, entre altres, per Lope de Vega, però de la seva obra poètica només es conserven algunes composicions que llegí en aquesta acadèmia Hom l’identificà, erròniament, amb l’autor dramàtic conegut amb el nom de Ricardo del Turia

Es doctorà a Madrid 1901, ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia 1902 i obtingué la càtedra de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona 1911 Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina el 1915 És autor de nombroses comunicacions científiques sobre les glàndules de l’aparell genitourinari masculí així com d’importants volums d’aquesta especialitat, dels quals destaca la seva obra pòstuma Tratado de urología clínica y quirúrgica 1954

Es tractava d’una acadèmia de cant, que promovia la representació d’òperes i sarsueles interpretades pels seus alumnes per tal de donar-los una formació integral Inicialment utilitzà diversos teatres, però a partir del 1926 l’acadèmia s’establí definitivament a l’antic Teatre Olimpo, que reformà i al qual donà el nom de Sala Capcir Feu més d’un centenar de concerts i de tres-centes cinquanta representacions líriques

Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861

Germà de Joaquima de Vedruna i Vidal Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec collaborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833

Deixeble d’Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls 1926 Hi estudiaren, entre altres, JO Jansana, Joan Montcada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917 Fill de l’escriptor i banquer Josep Maria Valls i germà del també escriptor Magí Valls 

Deixeble d’Evarist Munyós a València, on també estudià filosofia Fou després deixeble de Sebastiano Conca a Roma Director de l’Acadèmia de Santa Bàrbara de València, més endavant ho fou de la de Sant Carles 1768, i acadèmic de mèrit de San Fernando 1762 Té obres als convents de caputxins i de Sant Francesc de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de San Fernando

Germà del polític  Joan Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona 1875 Fou un dels iniciadors, amb Lluís Carreras i Aragó, de l’estadística demogràfica sanitària, que establí a la província de Barcelona i que posteriorment fou ampliada a tot l’Estat espanyol, i membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona