Resultats de la cerca

Estudià dret a la Universitat de València Tingué diversos càrrecs polítics en el PSOE, després d’haver militat un temps a la UGT Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València El 1978 fou president del Consell del País Valencià fins a la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití el càrrec Poc temps després abandonà el PSOE El 2009 rebé el premi honorífic Octubre

Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa

Fou regidor de l’ajuntament de València a l’època de la Restauració i secretari general de la Sociedad de Amigos del País, de València

L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926,…

Llicenciat en dret a València, collaborà de jove en els periòdics locals amb poemes romàntics i articles Republicà, fou comandant de la Milícia de València 1854 i prengué part en les conspiracions que conduïren a la revolució del 1868 Alcalde de València durant la Primera República Espanyola 1872-1874, creà la guàrdia municipal

Cap de la secció universitària de Palestra, la seva intervenció fou decisiva en la fundació i l’expansió de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya FNEC, de la qual fou el primer president fins el 1934

Fou president de l’audiència territorial de Granada Amb dades aplegades pel seu pare, Agustín Gisbert Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela 1901 Fou autor d’estudis sobre dret

Fou un dels delegats de la Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa Ingressà a Lliga Regionalista, però després passà al Partido Democrático Español de Canalejas Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat Fou senador i diputat a corts, repetidament, del 1907 al 1923 Es destacà en l’especialitat de dret mercantil i collaborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…