Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, únic element relativament ben conservat d’aquest temple que s’alça a la riba dreta de l’embassament de Camarasa, amb la silueta del castell de Sant Oïsme al fons F Baltà L’antiga església parroquial d’Oroners és situada ran mateix de l’aigua del pantà de Camarasa, a l’extrem sud del conjunt d’edificis de l’antic poble d’Oroners Mapa 33-13328 Situació 31TCG214513 Per a anar-hi, cal prendre el mateix camí que el descrit per anar al Remei d’Oroners, però sense deixar la via del tren, al costat de la qual hi ha les edificacions d’Oroners JAA Història De l’antiga…

Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…

L’església parroquial depenia de l’arxiprestat d’Àger Al s XIX formava un municipi fins el 1965 formà part del de Fet

L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria procedir de…

En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell,…

Situació Vestigis d’aquesta església, amb el que resta de la volta i del mur de ponent ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Montessor són al costat dels vestigis del castell del mateix nom, al lloc conegut com els Castellassos, o els Picons d’Os, on hi ha altres restes de poblament medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG045445 Història Aquesta església estigué, a l’edat mitjana, sota el domini de l’abadia d’Àger Consta, per una escriptura de donació datada el 1104, que els vescomtes Guerau Ponç II de…

Aquesta església és documentada en l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII Es localitzava a la partida homònima, vora un camí

Situació Un aspecte de l’absis i el parament del mur nord d’aquesta malmesa església ECSA - M Davín Les ruïnes de l’església de Sant Salvador són dins el recinte de l’antic vilatge del Vilot d’Alberola Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG067450 Història L’església parroquial del primitiu assentament d’Alberola fou cedida a l’abadia de Sant Pere d’Àger abans del 1179 En aquest sentit, l’“ ecclesiam de Alberola cum pertinentiis suis ” figura esmentada entre els béns confirmats a Sant Pere d’Àger en la butlla…

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció Pertangué a Sant Pere d’Ager Fins l’any 1966 fou municipi independent

El bisbat d’Urgell a la zona meridional Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Ben consolidat i organitzat des de centúries enrere, amb els diferents ardiaconats que configuraven les primitives demarcacions eclesiàstiques, el bisbat d’Urgell s’eixamplà vers el S a mesura que el procés de conquesta de noves terres, Segre avall, es féu possible D’ençà del segon terç del segle XI, però, l’empremta i la repercussió que tingueren en el bisbat d’Urgell les regles canonicals i l’expansió benedictina deixaren en mans d’alguns cenobis o canòniques bona part del control…