Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
vol

vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són accionats pel…
pantà de Benadressa
Embassament
Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda.
Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat Té una capacitat de 27,2 milions de m 3 i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4 500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament
illes Kurils
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oblast’ de Sakhalin, situat entre l’illa de Hokkaidō, Japó, i la península de Kamtxatka i que la mar d’Okhotsk separa de l’oceà Pacífic (15.600 km2 i 1.200 km de longitud).
Hi ha més de 30 illes grans i multitud de petites, totes d’origen volcànic El relleu és muntanyós, amb una altura màxima de 2339 m, al mont Alaid El clima és de monsó Els russos s’afermaren a les illes Kurils al segle XVIII, però el 1855 el Japó s’annexà la part meridional de l’arxipèlag i el 1875 totes les illes, que tornaren a l’URSS a conseqüència de la conferència de Crimea 1945 D’ençà que aquesta les ocupà, el Japó reclamà repetidament la sobirania sobre quatre de les illes
Erupció del volcà Agung
El Govern d’Indonèsia declara l’alerta màxima i ordena l’evacuació de prop de 100000 persones amb motiu de l’erupció del volcà Agung, de l’illa de Bali Indonèsia L’aeroport i l’espai aeri es tanquen per seguretat fins el dia 29, en què el núvol de cendres i gasos, de fins a 3 km d’altura, comença a minvar i es recupera la visibilitat L’anterior erupció de l’Agung va tenir lloc el 1963 i va provocar més d’un miler de morts
decantació

Decantació a fi d’obtenir or
© iStockphoto.com/snokid
Química
Operació que consisteix a separar per gravetat dues o més substàncies immiscibles entre elles, sempre que tinguin distintes densitats i que almenys una sigui líquida.
A l’efecte d’eliminar les matèries sòlides que un líquid té en suspensió, hom deixa que caiguin i que s’acumulin en el fons Una vegada produïda aquesta separació, hom pot inclinar el decantador i deixar sobreeixir el líquid clar, lliure de sòlids, bé que modernament hom procedeix a aspirar-lo des d’una altura una mica superior a la interfície líquid-sòlid del sediment, o bé a retirar els sòlids per la part inferior Per decantació també poden ésser separats líquids immiscibles de diferent densitat, una vegada n'han estat separades ambdues fases
aigua precipitable
Quantitat total de vapor d’aigua contingut en una columna vertical de l’atmosfera de secció unitat.
S'expressa en kg/m 2 , o també en el seu equivalent en mm, que és l’altura que assoliria aquesta aigua en la columna un cop tot el vapor es condensés en l’estat líquid Es pot determinar a partir de la humitat mesurada a diferents altituds de l’atmosfera mitjançant una radiosonda També es pot determinar fotomètricament a partir de l’atenuació que produeix el vapor d’aigua en la radiació solar, o a partir del retard que produeix el vapor d’aigua en la propagació de les ones electromagnètiques dels sistemes GPS
esquí
Esport
Cadascuna de les llenques de material dur (fusta, fibra sintètica, alumini, acer, etc) terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
La sola de cada llenca és travessada longitudinalment per un o més canals que permeten de mantenir la direcció, i els cantells respectius van proveïts d’uns bordons metàllics que “mosseguen” la neu i permeten un major domini dels moviments Llur longitud, altura i elasticitat varien segons l’especialitat a practicar, l’estatura i el pes de qui els utilitza i les condicions de la neu Les fixacions que subjecten els peus a cada esquí van proveïdes de ressorts automàtics que alliberen el peu en cas de caiguda violenta
equidna

Equidna comú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
vessador
Física
Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment
baròmetre aneroide

Esquema de baròmetre aneroide
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre l’element sensible del qual és una càpsula circular i plana completament tancada, on hom ha fet prèviament un cert buit.
Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina