Resultats de la cerca
Es mostren 5068 resultats
cílix
Arqueologia
Copa de ceràmica o metall utilitzada en el món grec antic, principalment per al consum del vi.
Es tracta d’una copa de recipient ample i baix, dotada de dues nanses horitzontals i un peu anular que es pot prolongar en una tija que eleva el recipient Pot anar decorada amb figures negres o roges
fonendoscopi

fonendoscopi
(CC0)
Instrument emprat en l’exploració clínica per a auscultar els sons que produeixen les diverses vísceres i els aparells de l’organisme, especialment el cardiocirculatori, el respiratori i el digestiu.
Consisteix en una petita campana, la base de la qual sol anar proveïda d’una membrana És unida a dos tubs, de goma o un altre material, que transmeten el so fins als auriculars, situats a l’altre cap
celada
Militar
Casc hemisfèric, que cobreix tot el cap i la nuca i que, per davant, de vegades arriba arran dels ulls i deixa el rostre descobert.
Quan arriba més avall del ulls porta vista en forma d’escletxa horitzontal Sovint va proveïda d’una careta mòbil, que hom pot alçar, i pot anar combinada amb una bavera fixada a la part superior de la cuirassa
Marc Martí i Totxo
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1564 fou comissionat per anar a Constantinoble a rescatar captius menorquins, que els turcs havien embarcat arran del saqueig de Ciutadella El considerable èxit de l’empresa li valgué la dignitat de paborde, que exercí des del 1567
Pere de Sagarriga i de Pau
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe de Lleida, arquebisbe de Tarragona i compromissari de Casp.
Era fill de Francesc de Sagarriga i de Vilarig, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà, i de Clara de Pau, castlà del castell de la Garriga, del municipi de Viladamat Alt Empordà i partidaris de la reina Sibilla de Fortià Fou bisbe de Lleida del 1403 al 1407, en què el papa Benet XIII el féu arquebisbe de Tarragona Des del 1406 secundà els esforços de Jaume de Prades i d'Arenós per posar fi al Cisma d’Occident Mantingué la mateixa posició al concili de Perpinyà 1409 Fou un dels més actius i moderadors en el parlament català de l’interregne 1410-12 Estengué la seva acció pacificadora a un…
Carles Maria Isidre de Borbó
Història
Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Carles V.
Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà d’agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics, descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció, però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un manifest 1 d’octubre…
constel·lació
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, fenomen pel qual dues unitats compatibles no presenten cap mena de dependència recíproca.
En el decurs, la constellació rep el nom de combinació per exemple, entre l’ús de per i de a , que poden anar, o no, juntes, i en la llengua, el d' autonomia en català, les categories de gènere i nombre
doblador
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a doblar dos o més fils abans de retòrcer-los per a formar-ne un de sol.
Poden ésser de doblament simple, enrotllant circularment els fils, o bé de doblament creuat, produït per una guia que té moviment de vaivé El doblador pot anar combinat amb el retorcedor en una sola màquina que fa totes dues operacions
De batalla
Història
Militar
Tractat de cavalleria titulat també Libellus de batallia facienda, escrit, en català, entre el 1251 i el 1255 i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges Fonamentat en els Usatges , amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges
panel de víctimes
Sociologia
Pràctica de justícia restaurativa en què un grup de víctimes d’un determinat tipus de delicte exposen voluntàriament, davant d’un grup d’ofensors que han comès el mateix delicte, els perjudicis que aquell fet els ha provocat, amb la finalitat de contribuir a la recuperació anímica de les víctimes i al canvi d’actitud dels ofensors.
Els ofensors que participen en un panel de víctimes ho fan, generalment, per ordre judicial, però mai estan presents els ofensors que han atemptat contra les víctimes que hi participen Les víctimes poden anar acompanyades, eventualment, de familiars o persones pròximes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina