Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
Jean-Jacques Dessalines
Història
Emperador d’Haití (1804-06).
Esclau de raça negra, ajudà França durant la guerra d’alliberament d’Haití, la qual cosa li valgué el nomenament de governador d’Haití 1804 però en proclamà 1804 la independència i n'esdevingué emperador Reorganitzà Haití com un estat negre El seu govern degenerà ben aviat en una tirania, i perseguí ferotgement la població de raça blanca Morí assassinat
Walter Rathenau
Història
Política
Polític alemany d’origen jueu.
Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis
Folke Bernadotte af Wisborg
Asseguts a la taula del Consell de les Nacions Unides, d’esquerra a dreta: Trygve Lie, secretari general de les Nacions Unides; Folke Bernadotte; i Dmitry Z. Manuilsky (Ucraïna), president del Consell de Seguretat (1948)
© UN Photo
Història
Comte de Wisborg.
Diplomàtic suec, fill del príncep Oscar Bernadotte i net del rei Oscar II de Suècia Fou president de la Creu Roja de Suècia i un membre destacat d’aquesta organització durant la Segona Guerra Mundial Presentà als aliats l’oferta de capitulació nazi 1945 Delegat per l’ONU a Palestina 1948, per tal de mitjançar entre israelians i àrabs, morí assassinat pels sionistes
Manco Cápac II
Història
Sobirà inca (1533-44).
Fill de Huayna Cápac, en morir els seus germans Huáskar i Atahualpa fou reconegut com a inca per Pizarro Després es rebellà contra aquest i assetjà Lima i Cuzco, però hagué de retirar-se als Andes, des d’on continuà la lluita aprofitant la rivalitat entre els partidaris d’Almagro i Pizarro Assassinat, el succeïren els seus fills fins el 1572
Salvador Iborra i Mallol
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió
José Paúl y Angulo
Història
Política
Polític.
Participà en la revolució del 1868 i fou elegit diputat el 1869, però s’uní al grup de republicans descontents i dirigí una partida republicana a Andalusia 1869 Acusat d’instigador de l’assassinat del general Prim, s’exilià a Amèrica i França i publicà Los asesinos del general Prim y la política en España 1886, en defensa de la seva innocència
Pèire Pau
Literatura
Poeta occità.
Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada
Murray
Família escocesa, els membres de la qual portaren el títol de ri (rei), després de mormaor, i adoptaren el títol comtal vers el 1115.
Entre tots, es destaca James Stuart Murray ~1531 — Linlithgow 1570, regent d’Escòcia 1567-70 i comte de Murray 1564 Fill natural de Jaume V d’Escòcia i germanastre de Maria I d’Escòcia, al matrimoni de la qual amb lord Darnley s’oposà, mentre feia costat al partit anglès Havent abdicat Maria I, fou nomenat regent 1567 Morí assassinat
Girard I de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (~1102-13).
Fill de Guislabert II i d’Estefania Com a croat, assistí a les preses d’Antioquia 1098 i de Jerusalem 1099 Era al Rosselló en 1102-09 tornà a Terra Santa, i deixà el govern del comtat a la seva muller, Agnès Retornà de Terra Santa el 1112, i morí assassinat l’any següent Deixà un fill de nom Gausfred III
Magne
Revers d’una moneda tardo-romana de Magne (383-388), trobada durant una de les campanyes d’excavació del puig de Sant Vicens d’Enclar
© Fototeca.cat
Història
Usurpador de l’imperi Romà d’Occident (383-388).
Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats