Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1991-93 procedent de l’Ajax, però es trobà que les places d’estranger eren cobertes per Koeman, Laudrup i Stòitxkov i només se’n podien alinear tres de junts a la Lliga Això motivà que no jugués gaires partits Amb el Barça disputà 84 partits i marcà 7 gols Guanyà la Copa d’Europa 1992, la Lliga 1992, 1993, les Supercopes d’Europa 1992 i d’Espanya 1991, 1992 i la Copa Generalitat 1993 Fou trenta-una vegades internacional amb Holanda i participà en la Copa del Món 1990 i l’Eurocopa 1992

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911

S’inicià al Collegi Sant Ramon de Vilafranca i completà la seva formació al planter del Futbol Club Barcelona Després de quatre anys allà, jugà una temporada a l’Hoquei Club Sentmenat, dues a la Unió Esportiva Horta, dues al Cerdanyola Club d’Hoquei i tornà al Barça, on en jugà cinc més abans de penjar els patins a trenta anys Guanyà una Copa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, dues Lligues 1996, 1998 i quatre Lligues Catalanes 1995-98, sempre amb l’equip blaugrana La temporada 2011-12 entrà com a delegat al primer equip del FC Barcelona

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Havent jugat a l’Olympique Lyonnais 1994-98 i al Mònaco 1998-2004, amb el qual fou subcampió d’Europa, fitxà pel FC Barcelona la temporada 2004-05 i hi actuà fins a la temporada 2006-07 Extrem dret, s’alineà en 152 partits i marcà 32 gols Amb el Barça guanyà dues Lligues 2005, 2006, una Lliga de Campions 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes de Catalunya 2005, 2007 Després actuà al Roma, al Paris Saint-Germain i, novament, al Mònaco Ha estat disset vegades internacional per França, i aconseguí una Copa FIFA Confederacions 2003

Dirigida per Jaume Sobrequés i editada per Labor el 1993, porta el subtítol El Barça un club, una ciutat, un país Fa un repàs a la trajectòria de l’entitat des de diferents punts de vista per tal d’explicar allò que representa el club més enllà de la pràctica esportiva Els quatre primers volums són una cronologia de fets des dels orígens del futbol fins a l’any 1993 el cinquè se centra en les seccions del club i, el darrer, presenta qüestions socials penyes, socis, patrimonials installacions i artístiques diverses literatura, pintura, escultura i música relacionades amb l’entitat

Fou jugador del Futbol Club Barcelona les temporades 1933-34 i 1934-35 Davanter centre, en la seva primera campanya fou el màxim golejador de l’equip Fou alineat 76 partits, marcà 63 gols i guanyà el Campionat de Catalunya 1935 Anteriorment havia jugat al Centro Gallego cubà i a la Liga Deportiva Alajuelense de Costa Rica En deixar el Barça jugà una temporada amb l’Hèrcules i retornà a Costa Rica, on és considerat el millor jugador de la seva història L’estadi de l’Alajuelense porta el seu nom Jugà una vegada amb la selecció catalana

Després de destacar com a lateral en l’Athletic de Bilbao, la temporada 1906-07 s’incorporà al futbol català Amb l’X Sporting Club jugà dues temporades i obtingué dos campionats de Catalunya 1907, 1908 A continuació jugà tres temporades amb l’Espanyol 1908-11 i tres amb el Barcelona 1911-14 Amb l’equip blaugrana disputà 68 partits, guanyà la Copa d’Espanya en dues ocasions 1912, 1913, una vegada el Campionat de Catalunya 1913 i dues la Copa Pirineus 1912 i 1913 En el Barça fou conegut com el pare Jugà quatre vegades amb la selecció catalana

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50