Resultats de la cerca
Es mostren 1149 resultats
cambra hiperbàrica
Compartiment hermètic, generalment metàl·lic, que permet resistir en el seu interior pressions superiors a l’atmosfèrica.
La cambra hiperbàrica terapèutica s’utilitza per al tractament dels accidents de descompressió i els accidents de sobrepressió que es produeixen en la pràctica del submarinisme també s’hi tracten d’altres malalties com la gangrena gasosa, les intoxicacions per monòxid de carboni, les embòlies gasoses, les osteomielitis cròniques, les embòlies de la retina, i els retardaments de cicatrització pot ser monoplaça, o multiplaça, si té diversos compartiments i permet tractar-hi simultàniament a més d’una persona
reacció de Diels-Alder
Química
Reacció de formació d’un compost cíclic de sis membres (adducte) per addició d’un alquè o un alquí (dienòfil) en les posicions 1,4 d’un diè conjugat.
Normalment el dienòfil conté grups activants CO, COOR, NC units a un carboni instaurat, com, per exemple, els R ' o R'' de la següent reacció És deguda a ODiels i KAlder 1928 i és una de les més útils en la química orgànica de síntesi pel gran nombre de composts diferents que fa possible d’obtenir, àdhuc de productes naturals, atès que és molt estereospecífica la 1,4-addició ocorre sempre en cis - respecte al dienòfil
alvocat

Alvocat
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de l’alvocater, d’aspecte piriforme o arrodonit, generalment de pela verda o marronosa, llisa o rugosa.
La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres
Joseph Black
Química
Químic escocès.
Fou professor de química i medicina a les universitats d’Edimburg i de Glasgow En les seves investigacions identificà el diòxid de carboni com un gas distint de l’aire aire fix Aquest descobriment li permeté més endavant d’establir la diferència entre òxids i carbonats Els seus treballs s’estengueren a l’estudi dels bescanvis de calor que s’esdevenen en els canvis d’estat definí la calor de canvi d’estat i la calor específica
carbazole

Carbazole
Química
Compost heterocíclic que conté tres anells condensats; hom el troba en l’oli d’antracè procedent de la destil·lació seca del carbó; sintèticament és preparat per ciclació de l’orto-aminobifenil.
Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid
terciari | terciària
Química
Dit de cadascun dels àtoms de carboni saturats, els quals, en una estructura complexa, es troben units a tres altres àtoms de carboni.
diisocianat de 2,4-tolilè
Química
Diisocianat aromàtic, una de les primeres matèries més importants en la fabricació de poliuretans.
És un líquid incolor, d’olor penetrant, miscible amb els solvents orgànics no hidroxilats, que reacciona amb l’aigua alliberant diòxid de carboni, i que bull a 251°C i es congela a 22°C Hom l’obté per tractament del 2,4-dinaminotoluè amb fosgen, i és emprat en la preparació d’escumes, elastòmers i resines de poliuretà i com a agent d’entrecreuament en la indústria de les fibres tèxtils Malgrat ésser poc corrosiu, és altamnent irritant i produeix cremades
atmosfera modificada
Alimentació
Sistema d’envasament d’aliments que implica l’eliminació de l’aire de l’interior de l’envàs i la substitució per un gas o bé una barreja de gasos.
La barreja de gasos usada depèn del tipus de producte, però bàsicament es compon d’oxigen, diòxid de carboni i nitrogen en diverses proporcions L’atmosfera gasosa canvia contínuament durant tot el període d’emmagatzematge, per influència de diversos factors, com la respiració del producte envasat, canvis bioquímics i la lenta difusió dels gasos a través de l’envàs En qualsevol cas, ofereix una protecció addicional al producte alimentari allargant el temps d’emmagatzematge i el radi de distribució dels productes frescos
medi intern
Biologia
Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.
En l’home comprèn el plasma intersticial, la sang i la limfa Serveix per a fer l’intercanvi energètic i material de l’organisme amb el medi extern La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica El medi intern duu a les cèllules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envien missatges
síntesi asimètrica
Química
Cadascun dels procediments sintètics que, partint d’un substrat no quiral, condueixen a un producte quiral (quiralitat).
El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina